QUAN L'OCTUBRE VA A LA FI, ELS OCELLS D'HIVERN JA SÓN AQUI (Una ressenya d'ocells d'hivern)

 Així diu la dita i realment, en aquest equador de la tardor, es nota que els ocells hivernants ja hi són molt presents.

Avui, en un dia rúfol a Cassà de la Selva, als camps de Can Dalmau, volades mixtes de fringíl·lids: pinsans comuns, verdums, passerells i caderneres, es van desplaçant pels camps de conreu alimentant-se de petites llavors. Amb ells alguns pardals, comuns, xarrecs i roquers, aquests últims no gaire habituals a la zona. I pels volts, alàudids com aloses i cogullades comunes també volen d'un costat a l'altre mentre van reclamant amb els seus sons característics. 

Pardal roquer (Petronia petronia) a Can Dalmau

Tots aquests ocells són fonamentalment herbívors, alimentant-se de petites llavors de plantes que en aquesta època de tardor fructifiquen. La majoria són contingents vinguts d'Europa o d'ambients de muntanya que es desplacen a la plana per aprofitar els recursos que aquesta els ofereix. 

Encara falten molts, com els pinsans mecs o els tords ala-roigs, que ens poden visitar quan la fred estrenyi. O les boniques daurades. O l'esmirla i l'arpella pàl·lida. Però les volades de fringíl·lids i alàudids són, segurament, la manifestació més genuïna de la tardor i l'hivern a la plana, amb el permís dels pit-rojos, és clar.

També es van veient cada cop més cotxes fumades arribades del nord i de muntanya i les parelles de bitxacs comuns, moltes de les quals ja hi són durant tot l'any. Els rapinyaires també es deixen veure guaitant en algun moment o altre a les perxes més altes i a les torres d'alta tensió: astors, esparvers i falcons pelegrins, a part dels omnipresents aligots i xoriguers.

Pel veïnat d'Esclet de Cassà de la Selva, també es veuen moltes d'aquestes espècies i algun bàndol de fredelugues, amb el seu reclam agut i llastimós.