TEMPORADA DE PAPALLONA DE L'ARBOÇ

 Aquest final d'estiu i principi de tardor he intentat trobar papallones de l'arboç en totes les seves fases de creixement, doncs només havia vist la fase adulta, la de papallona imago o reproductora. Durant aquests dos o tres mesos he pogut trobar poblacions ben establertes d'aquesta papallona a unes petites serres entre Caldes de Malavella i Llagostera poblades d'arboç, aladern de fulla estreta, bruguerola, alzina surera, estepa negra, estepa borrera, cap d'ase... He vist els mascles establint territoris i defensant-los dels altres mascles a llocs enlairats, en un comportament típic d'encimbellament, femelles ovopositant ous i, finalment, l'eruga més bella del món, un drac verd en miniatura.

Es pot observar el seu cap verd fulla amb un casc amb quatre banyes punxegudes cap enrere, el seu cos verd més pàl·lid amb línies laterals grogues i ple d'escates com petits pels, que s'aprima cap a la part posterior i s'allarga amb dues petites cuetes, i finalment dos ocels d'allò més decoratius al mig de l'esquena, rodons i grocs amb el centre blau amb escates verd clar, com petites banderes del Brasil.

Els ous els posen d'un en un sobre les fulles de l'arboç i són boletes grogues que, al cap d'un parell de dies, desenvolupen una corona marró.

Els adults de Charaxes jasius, doncs aquest és el seu nom científic, són unes papallones grans i espectaculars, potents i fortes, de vol poderós, que dominen l'aire i fan tot tipus de piruetes mentre es persegueixen entre sí, batent les ales i fent planejos ben controlats, no com la resta de papallones, que més aviat tremolen sobre l'aire. Quan es posen sobre una branca o fulla, sigui d'arboç o d'un altre arbre o arbust, deixen veure tota una trama vermiculada pel desota de les ales i una part vinosa o oxidada per la superior, amb una franja exterior de les ales d'un color groc ataronjat.

Entretant, mirant de trobar ous i larves pels arbustos d'arboç, vaig trobant altres joies: erugues d'heteròcers tan inversemblants com Orgyia antiqua, amb els seus quatre pinzells dorsals blancs, i que presenta la característica que la femella, amb un abdomen molt inflat, té només ales vestigials i no vola.

O Stauropus fagi, una espècie única, adaptada de forma increïble, en un mimetisme anomenat Batesià, a semblar-se en cos i comportament, ni més ni menys que a una aranya!

així com d'altres invertebrats com els ortòpters Phaneroptera falcata,

o Pholidoptera griseoaptera

O el coleòpter curculiònid Lixus albomarginatus...i tants d'altres.