Les illes Hèbrides exteriors són les illes escoceses que es troben més a l'oest del Regne Unit. Aquesta cadena d'Illes tenen totes unes característiques pròpies i especials i també un alt grau de conservació degut a la seva relativa llunyania, baix poblament i el manteniment d'un ús tradicional i restrictiu del territori. El turisme de masses encara no ha envaït aquestes illes, com sí ho ha fet a d'altres properes com l'illa d'Skye, de les Hèbrides interiors.
La de més al nord, Lewis i Harris, és muntanyosa i agrest, amb algunes platges al cantó oest. Berneray, North Uist, Benbecula i South Uist formen un continu de terreny força pla i foradat d'estanys i entrades de mar, amb algun relleu a l'est. Més al sud, Barra i una pila d'illots. La vegetació sol ser baixa, d'herbes, molsa, torberes, brucs, cards, d'aiguamoll ...
Una visita ràpida a les illes ens va descobrir a la meva família i a mi, un entorn natural molt interessant i encara silvestre: foques, mascarells, àguiles marines, còlits grisos, garses de mar i molts més. Però em centraré en un sol territori. Deixant l'illa de Lewis i Harris vam arribar per ferri al conjunt d'illes d'Uist. En arribar al port de Berneray veiem que bona part de l'illa, o de les illes, per ser més exacte, encara que estiguin connectades per carretera, estan envoltades per platges atlàntiques de forma gairebé contínua, sobre tot pel costat oest. Veiem foques de molt a prop i ens endinsem al complex terreny esquarterat i esquitxat de forats d'aigua dolça o salada per tot arreu per carreteres sovint d'un sol carril amb eixamplaments alternatius per poder deixar pas als dos sentits. Carreteres que ressegueixen l'orografia i la forma del terreny. Pels encontorns, xais i vaques escoceses, cérvols i conills, mantenen el paisatge d'herbassars i prades. Quan arribem a l'allotjament al petit poblament de Gerinish, al costat del Loch Bee, descobrim que aquest estuari o braç de mar és absolutament ple de cignes. No ens ho esperàvem. És un dels al·licients del viatge.
El nostre amfitrió, en Brian, ens diu que el d'aquest llac marí és el bàndol de cignes muts més gran de Gran Bretanya i que a l'hivern n'arriben d'Islàndia els cignes cantaires. També ens recomana que visitem una reserva natural propera i l'enorme platja continua de la part oest de l'illa. Així ho fem i ens trobem tot de sorpreses com una zona de torberes amb plantes insectívores, herba de la gota i viola d'aigua, platges desertes plenes de limícoles com garses de mar, corriols grossos i territs variants, petits bosquets...
Amb tot, un dels atractius més grans de l'illa és l'abundància d'un dels ocells més icònics que podem veure a les nostres contrades i que jo només he vist un parell de vegades a Esclet i Cassà de la Selva, el mussol emigrant (Asio flammeus). El primer el veig volant amb vol lent i ondulant sobre el terreny de pastures baixes i de seguida faig sortir tothom del cotxe per veure'l i explicar el que és i com és de rar a casa nostra, encomanant el meu entusiasme a tota la família. Ja sabia que en podria trobar algun, però es que durant tot el dia anem veien fins a una dotzena, volant o perxats a sobre d'algun pal de tanca, una roca o directament al terra i en gaudim a plaer. Aquest mussol ha canviat en bona part els hàbits nocturns pels diürns i fa les funcions d'una arpella pàl·lida o un esparver cendrós, tot i que continua caçant d'oïda, com tots els mussols, assistit per la vista.
És capaç d'aprofitar les explosions de micromamífers per maximitzar les seves oportunitats i capacitats reproductives, fent postes més grans i segones postes, és a dir que, atenent a l'abundància que en copsem, és probable que aquest sigui un any de talpons i de mussols a l'illa d'Uist.
De fet, el mussol emigrant es diu així perquè en condicions com aquesta, acaben emigrant quan la densitat de preses baixa i és llavors quan arriben fins les nostres latituds, provinents del nord o l'est d'Europa, o també de la població que hi ha a l'altiplà nord de la península ibèrica, on se'l coneix com a "Buho campestre".
Al dia següent, quan marxem pel matí, encara en trobem un mussol emigrant més i gaudim uns moments del seu deambular anant a poc a poc al seu costat mentre vola baix sobre el terreny, buscant preses.
Tots hem après a gaudir de la seva silueta i el seu vagareig, veient-lo com un element inseparable del paisatge, i marxem feliços d'haver-lo pogut sentir a prop nostre.
Més tard, en arribar a casa, llegeixo en un bloc sobre la natura de les illes Hèbrides una frase que em fa pensar en el que hem viscut com a família:
"Una mica d'informació de fons de vegades pot convertir una trobada quotidiana amb la natura en una aventura de vida salvatge i iniciar un viatge de descobriment a la història natural mundial." bloc Hebridean Nature Notes
.jpg)
