OCELLS QUE JUGUEN

Dissabte 31 d'octubre. Carretera d'Odén, a prop del poble de Canalda i de la Roca de Canalda.

Els penya-segats prepirinencs com aquest contrafort de Port del Comte són l'hàbitat d'alguns ocells amb habilitats de vol especials que els permeten volar de forma precisa i acrobàtica. Les gralles de bec vermell i de bec groc són capaces de volar arran de la paret i aprofitar els corrents ascendents que es generen per mantenir-se suspeses en un punt sense moure les ales, només girant-les en l'angle correcte. També es persegueixen entre elles amb picats i s'aturen en esquerdes i petits sortints de la roca. Els corbs volen girant-se en l'aire potes amunt uns instants només pel plaer de poder fer-ho. Els voltors comuns volen arran de paret aprofitant l'aire ascendent, també per enlairar-se i aturar-se a les coves i forats de la paret. Els roquerols volen i nidifiquen a la roca caçant els insectes que aprofiten les parets escalfades pel sol. 

Però hi ha un ocell que juga d'una manera especial. És una àliga daurada que porta un objecte semiesfèric a les urpes, vola pujant i baixant i deixant caure de tant en tant el manyoc per tornar-lo a agafar al vol en un moviment picat i ràpid. Repeteix el joc varies vegades i fins i tot arriba a deixar l'objecte i agafar un altre de nou de la paret vertical de roca. L'objecte en qüestió no és altre que una planta anomenada Corona de rei (Saxifraga longifolia), una bonica i compacta roseta de fulles allargades i rígides de color gris verdós que creix a les esquerdes dels penya-segats calcaris dels pirineus. La daurada intenta arrencar-la en diversos intents fins que ho aconsegueix i torna a iniciar el joc  de "deixar anar i atrapar". Un curiós comportament de joc en un gran rapinyaire com aquest, potser per exercitar les seves capacitats de cacera, però potser simplement pel pur plaer de fruir de les pròpies habilitats físiques i de vol.