"Observatori del Violí", prop de l'illa de Buda, Delta de l'Ebre, diumenge 11 d'octubre. Pel matí els caçadors organitzen la seva matança sistemàtica i omplen l'aire d'esclats d'escopeta. No queda gairebé res al Violí i les altres zones humides limítrofes, només uns quants cabussons emplomallats, cabussets, cabussons collnegres i fotges comunes, que resten alienes a l'escàndol de trets, d'espetecs i plom que plou de tot arreu. La cacera és un assassinat permès i legal contra la fauna. Me'n vaig a un altre lloc.
A la tarda, però, hi torno al Violí a provar sort de nou; ja no hi ha caçadors. Des de la mampara de fusta que pretén dissimular les persones i que fa d'observatori, rastrejo amb els prismàtics i el telescopi la presència d'uns ànecs molt especials: ànecs capblancs o malvasies capblanques, hivernants esporàdics a les nostres contrades. I finalment els trobo. Només dos, un mascle i una femella, dormint al límit del canyís amb les aigües obertes de l'estany. El cap enrere recolzat a l'esquena i amagant entre les plomes cobertores el seu bec inflat com càntir boterut i estrany.
El mascle té el cap blanc nominal, amb una petita boina o bonet negre al pili, el bec gris indefinit, verdós, (d'un blau cian si fos època reproductora), els ulls negres, coll negre i plomatge general del cos marró. La cua és un apèndix que mereix una descripció apart, doncs és un manyoc o escombreta petita i més o menys erecta de color negre. Sembla una cua de rap!
La femella, de fase fosca amb el cap fosc, una franja més clara que el creua, i el cos més fosc que el mascle.
Els observo esperant que em deixin gaudir del seu espectacular port amb el bec enlaire, al descobert, cosa que fan de tant en tant, uns pocs instants cada vegada, abans de tornar a enfonsar-lo entre les plomes de l'esquena. El mascle, més visible i menys amagat que la femella passa les últimes llums del dia descansant i dormitant a estones. Els ocells aquàtics veïns li van passant a prop per totes bandes, sense que el destorbin. Els petits lèstids, libèl·lules diminutes, es posen a les plomes dels costats per posar els ous a l'aigua. Tampoc no el pertorben. L'aigua quieta i soma, sense vent, l'envolta amb petites bombolles. Un teixidor es posa a desfilar laboriós una espiga de boga, traient les llavors plomoses, just darrere d'ell. Els bàndols de capons reials van passant en formació per sobre nostre cap als dormidors.
En un moment donat, el cap de l'ànec cap blanc tremola de manera espontània, amb els ulls tancats, com si tingués els somnis profunds de la fase REM. Potser somnia amb llocs salvatges i segurs, lluny dels retrunys dels homes, ple de petits capblancs fills seus, bombolles, lèstids i cabussons/sirenes. Poc desprès, abans que caigui el sol sota l'horitzó, mascle i femella es desempereseixen i surten a nedar i capbussar-se junts fora del meu abast d'observació. Dues hores contemplant els somnis d'uns ànecs capblancs, somniant amb ells, i en que deixin d'estar amenaçats.
.JPG)
.jpg)
