MÉS ARRIBADES

Si ahir va ser l'inici de les arribades massives d'emigrants, avui no ha estat menys. A part de molts dels que ja hi eren ahir, han arribat els falcons cama-roigs, tots mascles, probablement avançant-se a les femelles per allò d'anar ocupant territoris i agafar seguretat per les trobades nupcials que els esperen allà al llunyà est d'Europa. També un falcó mostatxut, dos esparvers cendrosos i un colltort. Més joies per la corona d'aquest "hotspot" d'Esclet, que reuneix en tan poc espai la major part dels migrants de la plana de La Selva.

ARRIBADES

De cop i volta, com aquells viatges organitzats en autobús per a guiris atrafegats, els ocells emigrants, que fins ara anaven apareixent a comptagotes, s'aturen tots junts fent una parada massiva un bon dia del mes d'abril. A Esclet, una bosquina, un marge arbrat o fins i tot un racó de bardisses a mig cremar, són un bon lloc per trobar-se aturats aquests viatgers de "tot inclòs" i viatges en grup. Avui, a prop de la Vilabella i l'ermita de Sant Vicenç, cinc cotxes cua-roges, tres mastegatatxes, un papamosques gris, quatre còlits grisos, dos bitxacs rogencs, cueretes grogues, arpella vulgar, esparver cendrós, mosquiter xiulaire, la primera guatlla i una cigonya negre... i els que no hauré vist!

Ja hi són de fa uns dies els rossinyols cantant a tot drap, els cucuts, els milans negres incubant als seus nius. Han d'anar arribant els falcons mostatxuts i els aligots vespers. Ara tot és pressa i frisança, ganes d'arribar i estades de "Bed and breakfast" per tornar a marxar fins a la destinació. També les papallones, les migradores dels cards, s'han arraulit avui aquí en bon nombre provinents segurament de l'altre cantó del Mediterrani. Aquesta primavera que pintava tan lenta, sembla que comença a animar-se!

PLANTES NEMORALS DE SOTABOSC

A la plana de la Selva els retalls de bosc de ribera que sobreviuen al ciment mostren una catifa de flors variades i adaptades a l'ombra i la humitat. Són les plantes nemorals o de sotabosc, una col·lecció acolorida de plantes que ens parlen de llocs més al nord. Són el lliri de neu (Galanthus nivalis), el marcòlic (Lilium martagon), les anèmones (Anemona nemorosa i Anemona ranunculoides), el corniol (Aquilegia vulgaris), la llet d'ocell (Ornithogalum umbellatum), la consolda menor (Symphytum tuberosum), o el cucut (Primula veris). Plantes que viuen a la plana en reductes petits, isolats, pura resistència, regalant-nos la seva magnificència des dels primers dies de l'any i quan comença la primavera. 

En un racó ombrívol de l'estany de Sils i on també hi és present el lliri de neu, he descobert un sol peu de cucut, una planta anunciadora de la primavera. Potser d'aquí el seu nom vulgar, com l'ocell que arriba a casa nostra per les mateixes dates. 

El racó on l'he descobert és, malauradament, sotmès a moviments de terra amb maquinària pesada de forma periòdica, per evitar inundacions puntuals del camí de la sèquia de Sils. Un racó que hauria de figurar com a espai a tenir en compte en les intervencions a l'Estany perquè no acabin amb aquests reductes botànics singulars.