diumenge, 28 de febrer del 2021

ESPIGOLANT

Vint-i-vuit de febrer de 2021 i les observacions escassegen a la plana en aquesta cua de l'hivern. Com un buscador de palletes d'or al riu o un espigolador que busca grans de blat al terra després de la collita, espero amatent les senyals dels éssers vius per anar recol·lectant les seves observacions. Com els ocells granívors, els passerells amb les seves llavors diminutes, o les papallones libant de les flors petites de les crucíferes, segueixo els costums de la natura i aprofito fins a l'últim recurs, m'alimento de qualsevol petit estímul, visual o sonor, proper o llunyà, que puc captar i albirar al meu voltant.

Estornells de vol pesat, deixant sentir els seus xiulets i grinyols, com portes obrint-se i tancant-se, grupets d'aligots en vols nupcials juganers, cants de verdums i gafarrons, picots verds de riure renillant, ubics i inabastables, invisibles als ulls, només presents i existents en el seu so burleta. Xivites mudes per un dia, tallarols capnegres de to reganyant, aguts i fins raspinells, d'ingràvida verticalitat, mallerengues carboneres fent el seu reclam: "ti-ti-tsi, ti-ti-tsi" i seguint l'intrús, o sigui jo. Merles, mosquiters, cogullades, titelles, un astor canviant de bosc... Algun bitxac comú, cruixidells, gratapalles, cotxes fumades, pinsans, bernats pescaires. I aprofitant les clarianes de sol, papallones: paó de dia, angelet, brunes de bosc, blanquetes de la col, papallona de la c blanca, cap gros comú i la primera migradora dels cards, com sempre, prenent el sol a terra.

Fileres d'erugues de la processionària del pi segueixen el seu capità (Oh! capità, el meu capità!), en realitat capitana, ja que la primera de la filera sempre ha de ser una femella, cap a un destí incert on enterrar-se de forma segura i fer el capoll. Em semblen belles i respectables, malgrat tot.

Finalment les senzilles i perfumades violes surten arreu al sotabosc com poms de flors. Avui dos grups, un de blanques i un de liles, s'ofereixen l'un al costat de l'altre. 

La recerca i recol·lecció de petits tresors de la riquesa viva m'ajuda a passar la travessa d'aquest desert de buidor i sequera, d'esterilitat ambiental.

 


 


 

Foto de Jaume Mos




PARDALEJANT PER LES TERRES DE PONENT

Recuperar la il·lusió per l'exploració i el descobriment, la simple possibilitat de veure animals que tenia mitificats per inaccessibles...