dimarts, 26 de setembre de 2017

FACTORIA DE FALCONS

Des d'una corba d'una carretera de la comarca del Solsonès, a Odén, vora les pistes d'esquí de Port del Comte, apareix de sobte una gran carpa coberta d'un enreixat, com una gran gàbia per gallines, però de cinc pisos d'alçària amb dues o tres gàbies una mica més petites darrere. De la carretera estant semblen mastodòntiques però l'efecte des de prop encara és major. A dins, uns ocells volen donant-hi voltes tota l'estona, canviant de lloc, mentre d'altres estan posats a uns sortints. Semblen coloms, però més grans. De prop, l'efecte conjunt de les enormes carpes i el fet de que siguin ocupades per grans falcons pelegrins, blancs i negres, fa una impressió d'irrealitat o d'estranya història de ciència ficció. 
No gaire lluny hi ha un petit zoo de fauna local, el zoo del Pirineu, a on ens expliquen tot el cas de les gàbies: es tracta d'una granja de cria de falcons en captivitat a gran escala, la major del món, que abasteix principalment el mercat àrab, els grans xeics que tenen multitud de falcons de falconeria i competeixen entre ells. També abasteixen els aeroports pel control d'ocells a les pistes d'enlairament i aterratge. L'empresa es diu Roc Falcon. Els falcons que crien són principalment el grifó, el sagrat, el llaner i híbrids d'aquestes espècies. No trobareu ressenyes a internet ni una web oficial de l'empresa. La seva història, curiosament, la trobareu millor explicada al web del zoo del Pirineu, on els seus fundadors expliquen la seva història personal que els ha dut a fer aquest projecte i com està de lligat, històrica i sentimentalment en part, amb la factoria de falcons de Roc Falcon. Una història d'amors, desamors i nous amors que ha portat una família i un negoci des d'alemanya a implantar-se al cor del prepirineu més deshabitat. No són els únics criadors de falcons. A la xarxa en podreu trobar molts més, però sí que són, i de llarg, els més grans productors. Un falcó dels seus pot arribar a valdre força milers d'euros i aquesta és l'explicació de la seva rendibilitat i la seva existència.
Al zoo del Pirineu basen el seu espectacle en els rapis, els ocels rapinyaires. Te'ls fan passar per sobre i si pagues te'ls deixen tocar i tot. Però per mi les estrelles són els mamífers, la guineu, el cérvol i la geneta. Els animals de pèl sempre ens colpeixen molt més. Potser perquè són dels nostres, més propers, més iguals i també més esquius i fugissers. La seva mirada és més la nostra.
A darrere del zoo hi ha un espectacular penya-segat, la Roca de Canalda, on cria una parella d'Aufranys amb el seu poll de l'any i volen tot tipus d'aus silvestres. Em sembla més interessant. De tornada a Sant Llorenç de Morunys ens sobrevola una àguila marcenca volant molt baix, i quan parem a observar-la se li tira a sobre una àguila daurada. Un gran final per la sortida al prepirineu.

dissabte, 23 de setembre de 2017

DIARI D'UN SEGUIMENT DE MOSTATXUTS

Dissabte 3 de juny de 2017

Avui una parella de falcons mostatxuts (falco subbuteo) es deixava veure abastament per Esclet, a prop del prat de dall. Tots dos tenen la lliurea negre o gris fosc, tant a l'esquena com a les ales. La femella una mica més gran, amb el pigallat del pit i del ventre més dens i gruixut i les calces i la part inferior del ventre d'un color vermellós més pàl·lid que en el mascle. Les ales punxegudes i ben llargues i la cua ni curta ni llarga, barrada de clar i fosc, sense sobresortir de les ales, ans al contrari, són les ales les que sobrepassen lleugerament, només les puntes, la longitud de la cua. La femella, confiada i tranquil·la, es cuidava el plomatge a la branca d'un arbre mort, mentre el mascle feia passades al seu voltant o s'esperava impacient des de dins d'un pollancre. Els he estat observant una bona estona, d'aquelles que no se solen donar i et fan fixar-te en molts detalls. He començat a pensar que potser tindrien el niu a prop, tot i que encara és aviat per aquesta espècie, perquè quan la femella ha estat preparada s'ha llençat a volar i tots dos han cridat i s'han ficat un moment a dins la capçada d'un arbre. Potser una salutació de parella. He anat pel mig del camp de cereal al costat del la franja d'arbres i vegetació arbustiva on havia vist els mostatxuts, un marge de vegetació natural entre dos camps de conreu, per mirar de trobar un possible niu i crec que l'he trobat. Un típic niu de còrvid situat a uns sis metres d'alçada a la branca d'una alzina. De seguida he reculat, emocionat per la troballa i per no espantar els possibles usuaris del niu. Ara només cal vigilar de lluny el niu per veure si efectivament és l'escollit per la parella de falconets i poder seguir de prop tota la seva història reproductiva. Una cosa que tan sols havia somniat en els meus millors somnis. Feia dies que els veia voltar per aquí, conspicus dalt de les branques més altes d'arbres morts generalment, i ara he tingut la sort de veure la parella en ple procés nupcial i just abans de la reproducció. Poc més tard es faran invisibles i serà quasi impossible trobar el seu niu. 
Aquest és el seguiment que he fet de la seva reproducció:

Diumenge 4 de juny de 2017

Arribo cap a les nou passades del matí i deixo el cotxe una mica més lluny del normal, perquè no vull espantar els falcons i que abandonin el territori de nidificació, si és que ho és. Miro primer des de lluny amb el telescopi. Un mostatxut és molt a prop d'on els vaig veure ahir, a una branca externa i enlairada d'un arbre sec d'un marge dels camps, molt a prop del presumpte niu. Poc desprès apareix l'altre membre de la parella. Ja són quarts d'onze i comencen a enlairar-se tots els rapinyaires: els dos falcons mostatxuts, un grapat d'aligots, una parella de xoriguers i una altra de milans negres, cada cop més abundants i comuns per aquestes contrades. Els mostatxuts s'enlairen en la columna d'aire calent i un d'ells ja es baralla amb la parella de xoriguers, fent picats cap a ells. Després li toca el torn als aligots, que també reben algun marcatge del petit falcó. Fins i tot altre mostatxut rep els seus picats. Me n'adono llavors que ha arribat un grup de mostatxuts en migració, quatre o cinc, i són tots junts volant i caçant insectes molt alt sobre els camps. Al mostatxut local, molt territorial, no li deu agradar gaire aquesta intrusió, però tampoc detecto més atacs. Al terra tres gaigs blaus cacen insectes des de les seves perxes, dos adults i un juvenil amb el blau del pit i el cap d'una tonalitat més clara, pastel.
La tècnica de cacera del mostatxut ha estat primer fer un picat intentant caçar una oreneta que se li ha escapat. Desprès ha guanyat alçada i s'ha posat al mateix nivell que els falciots, que omplien el cel ennuvolat com mosques en un plat de llet. El seu vol llavors s'ha fet més "falciot", ha deixat de moure les ales i gairebé semblava un més. De tant en tant atrapava un insecte al vol. Les seves ales en forma de falç i la seva cua mitjana li donen una maniobrabilitat insuperable. No l'he vist caçar cap falciot però són ben bé capaços d'aquestes proeses. 

Dilluns 5 de juny de 2017

Avui no he anat a veure els mostatxuts, però ells han vingut a mi. Un falcó s'estava a una torre d'alta tensió a la sortida del poble quan he anat a la feina pel matí, a les 8:35 h., al mateix lloc on se sol aturar el pelegrí durant l'hivern o els xoriguers tot l'any o algun cama-roig durant la migració. L'he tornat a veure a la tarda al mateix lloc quan he sortit a caminar una estona amb el meu fill. Deu haver un pas migratori important aquests dies. En tot cas ja fa temps que vaig veure el primer de la temporada, en data tan matinera com el 8 d'abril d'enguany. Ara arriben per posar-s'hi de seguida amb la reproducció, que començarà aquest més o principis del vinent. No cal fer niu doncs aprofiten els de les cornelles i altres còrvids.

Dimarts 6 de juny de 2017

Com un boomerang o una falç que talla l'aire el mostatxut ha tornat a aparèixer allà mateix on sempre, al prat de dall d'Esclet, amatent del seu territori.

Dimecres 7 de juny de 2017

De camí a Esclet avui una àguila marcenca solcant el cel, cuereta groga, que segurament cria per la Riera Verneda i de la que no es coneixia la seva reproducció a la zona, molts tudons, oriol, tórtora, gratapalles, milà negre, dos gaigs blaus...
Estic a punt de marxar quan sento els crits del mostatxut. Just per sobre li passa un milà negre i el mostatxut surt esparverat volant. Sento la parella cridant des dels arbres que donen al prat de dall i finalment la veig molt bé. Continua cridant i ara sé a qui. A les cornelles negres que són als arbres de la vora. Les empaita i les fa fora. Desprès es fica entre les fulles d'un arbre proper! Realment són molt territorials aquesta parella i això presagia una ocupació amb reproducció. 
Al captard, quan sortim la família a fer un volt a quarts de nou, veig el mostatxut de la vora de casa meva, aturat als fils elèctrics de la torre d'AT. Durant més de mitja hora el veig allà quiet, de cara al sol ponent que se'n va pels cingles del Far i el pantà de Sau, amb una posta daurada i tranquil·la. Sembla disfrutar de la pau i la serenor. Quant me'n vaig cap a casa, a les nou, encara hi és. M'encomana la seva calma i torno amb una sensació plena i de comunió amb l'entorn, feliç.

Dijous 8 de juny de 2017

Al prat d'Esclet un mostatxut aturat a una branca no gaire alta, camuflat, només visible per la silueta a contrallum detectada amb el telescopi. No s'ha immutat quant una màquina ha ajuntat totes les bales rodones de l'herba segada del prat de dall. Sempre em sorprèn tornar-lo a trobar dia rera dia. 
Per sobre de Can Dionís, a Campllong, ha passat una àguila calçada de fase clara.

Divendres 9 de juny de 2017

Primer la silueta del mostatxut al mateix lloc, al mateix arbre i a la mateixa branca on el vaig deixar ahir. Poc després sento els crits d'un altre mostatxut, la parella, malgrat que no són molt a prop, i al cap de molt poc el veig volar cap al freixe on és el seu company. S'atura en una branca a pocs metres amb una presa a les urpes, un ocell, i se'l comença a menjar. Marxo i encara el veig, de ben lluny, inconfusible, amb els prismàtics. Quina sort!, penso.

Dissabte 10 de juny de 2017

Vaig tard a Esclet, cap a quarts de set de la tarda, amb el meu fill petit Biel, d'onze anys, amb la promesa d'albirar un falcó mostatxut. Als camps entre el Mas Nou i el Mas Oller ens surt una Arpella vulgar volant baix sobre els camps de blat i capbussant-s'hi. I sobre un fil elèctric, el mostatxut. Quan arribem al prat d'Esclet el tornem a trobar a la branca externa del seu freixe, fidel al seu estat de propietari temporal d'un territori. Ben pensat, un territori és allò necessari per aconseguir criar els fills. I res més.
Al meu fill li ha encantat la sortida. M'ha demanat un llibre d'ocells i tot. Aquest ha estat el nostre territori.

Dilluns 12 de juny de 2017

Avui ha fet un dia tropical, amb temperatures de fins a 35ºC.
Cap a quarts de set de la tarda he anat a Esclet on el capsigrany, el milà negre, els gaigs blaus i les tòrtores, de colors tan suaus, aprofitaven la baixada del sol per activar-se. També un mostatxut, presuntament de la parella territorial, ha aparegut. L'he vist volar pel cel una bona estona, seguint les seves evolucions amb el telescopi fins que ha desaparegut, ben lluny, rera la vegetació. 

Divendres 16 de juny de 2017

A quarts de set de la tarda, sempre a les tardes, he arribat a Esclet i allà hi era, a la seva perxa vora el presumpte niu.


Diumenge 18 de juny de 2017

Avui he anat directe a comprovar el niu de cornelles que vaig trobar el dia 3 d'aquest mes, fa només dues setmanes. De lluny els mostatxuts no apareixien per enlloc i menys al migdia, que és quan he anat a veure'ls. Per això he anat pel camp de sobre, una feixa més alta que el camp on hi ha el marge amb el niu i, a l'alçada de l'arbre sec on sol perxar per vigilar els voltants, he mirat cap al niu amb el telescopi a una alçada privilegiada. Allà hi era, crec que la femella del mostatxut, en peu al costat del niu. Ha saltat de seguida quan m'ha vist. Però ara sé definitivament que aquest era el niu escollit per la parella i podré pensar una manera per fer el seguiment sense que em detectin o com a mínim sense que se sentin amenaçats per la meva proximitat al niu.

Dimarts 20 de juny

Passo al migdia, sortint de la feina, per agafar "mesures" de la ubicació i la distància a la que puc posar el telescopi per observar les evolucions al niu del mostatxut, primer de més a prop i desprès de més lluny. La finestra a la vegetació per la qual es pot vigilar el niu és ampla i generosa però potser per aquest mateix motiu massa evident i presencial com per fer un bon seguiment sense destorbar el comportament natural dels falcons. No estic gens segur de fer-ho des d'aquí. Estic massa al descobert. Potser quan creixi una mica més el blat de moro entre el que m'amago... Però tot i així...
Potser el millor sigui muntar un "hide" fix a un lloc més discret.
Per cert, de primeres no hi veig res al niu. Només quan giro cua sento el kiu - kiu - kiu de contacte o d'alarma del mostatxut que el delata. Ja s'hi atura sobre la perxa dalt de l'arbre sec enfront del niu. Menja una mica. Se'l veu confiat i tranquil. Marxo.

Dimecres 21 de juny

"Només hi ha una oportunitat per a les coses", deia en Henry D. Thoureau, així que tant aviat com puc, gairebé les set de la tarda, vaig a veure els mostatxuts. Dalt la perxa, vigilant i orgullós, el mascle mira al seu voltant i a aquell homínid insidiós i insistent del cotxe blanc, que apareix tot sovint. Però no dec representar cap perill aqui tan lluny, del camí estant, perquè no es mou gens ni mica. No m'atreveixo a acostar-me més i fer-lo saltar del seu lloc de vigia i defensor del seu projecte de descendència. Només li faig unes fotos amb el "cata", testimonials i borroses. És tan maco, tan bell, amb el seu vestit de súper heroi en blanc i negre amb les calces vermelles, gairebé com un super-hawk, un superfalcó o un superminifalcó!.
És realment una preciositat, un bocí de vida palpitant i brillant, al cim de l'onada de la seva vida i de la de molts dels habitants de per aqui, dominant sobre el seu destí amb un sentit perfecte i total. És el que és i el que ha de ser i tot té un sentit ara que ells són aqui.

Divendres 23 de juny

Segons el mètode científic la manca de dades sobre l'element d'estudi és una dada en sí mateixa. Així doncs la dada avui és la no trobada visual de cap dels membres de la parella de mostatxuts d'Esclet. He anat a observar el niu des de la part sud, des del punt que vaig marcar l'altre dia al camp de blat de moro, però no he vist cap signe d'ocupació, cosa gens estranya ja que el niu és a una alçada superior a l'angle de visió des del que miro. Llavors he mirat a l'altre costat i he pensat que potser des del cantó nord, de dalt el petit turó o mota sobre el que s'alça la Vilabella, el mas amb l'ermita de Sant Vicenç d'Esclet adosada que dona nom al lloc, potser es veuria bé el niu sense causar tant de destorb com el que penso que provoco des d'aqui. Efectivament, he comprovat que des d'aquesta nova perspectiva es veu bé el niu, per bé que força lluny, així que la propera vegada instal·laré un hide improvisat per observar durant una estona llarga el niu i les evolucions al seu voltant.

Diumenge 25 de juny

Volia anar més d'hora però arribo sobre les nou del matí a la Vilabella d'Esclet. Del pi gros davant del mas faig saltar un milà negre que vola cap al cantó del niu dels falcons mostatxuts i que els fa saltar al seu torn cridant i fent picats contra ell, que finalment prefereix anar cap a una altra banda. Un cop conjurat el perill, el mascle dels mostatxuts va a la seva perxa de l'arbre sec i la femella al pollancre gros del costat, una mica més camuflada per les fulles i per que es situa estratègicament al mig i té el tronc darrere com a fons difuminador de la seva silueta. Col·loco el telescopi a la part del davant de la casa, mirant al camp i al marge on hi ha el niu i de seguida baixa la femella a ocupar el seu lloc a dins del niu per covar. Per fi!. Ja he pogut confirmar l'ocupació del niu de mostatxuts!. 
Tot i ser a força distància em sembla que la meva presència els pot neguitejar, per que estic totalment al descobert, així que recullo tot i vaig a la part de darrere de la casa, a una cantonada on em puc camuflar millor, sobre tot quan porti la xarxa de camuflatge. Abans de marxar, provo de mirar el niu des del costat del cotxe i també es veu. Increïble, ara que el sé localitzar em resulta molt evident i fàcil de trobar, com passa sempre que descobrim una cosa per nosaltres mateixos.
Donant una volta per l'entorn d'Esclet sento i veig multitud d'ocells petits que fa poc que han sortit del niu, com mallerengues carboneres, pardals, cueretes, bitxacs,... que bastiran bona part de les aportacions de presses que hauran de fer els falcons a les seves cries. 

Dilluns 26 de juny de 2017

De darrere el mas, assegut a la cantonada i amb la xarxa de camuflatge per sobre, em passo una bona estona observant els falcons mostatxuts: la femella incubant al niu i el mascle al pollancre, fent guàrdia a l'ombra. Si no sabés que hi són, ara serien invisibles. Només observar aquesta escena domèstica i íntima, malgrat la inactivitat, li dona un sentit especial i sacramental. Me'n vaig a poc a poc, com qui no vol despertar un nen petit.

Dimarts 27 de juny de 2017

Vaig amb en Biel, el meu fill, a una gorga de la Riera Verneda, gairebé dessecada per la sobreexplotació dels aqüífers pel rec de blat de moro, a rescatar cap-grossos de gripau d'esperons, traslladant-los a una altra d'adjacent amb una mica més d'aigua i esperant que plogui aviat. Els gripaus d'esperons (Pelobates cultripes) es diuen així perquè presenten uns grans esperons metatarsians a les extremitats posteriors que els hi permeten d'excavar el sòl i obrir-hi galeries on s'amaguen. Les seves larves o cap-grossos criden l'atenció perquè tenen la particularitat de ser les més grans de totes les espècies d'amfibis ibèriques. Ens ho passem bé rescatant els batracis i després anem a veure els mostatxuts al seu niu. El pare a la perxa i la mare al niu. No ens deceben pas.

Dissabte 1 de juliol de 2017

Les 10 del matí, la mare al niu, com sempre (és curiós què ràpid se'ns fa habitual un fet repetit unes poques vegades) aixeca el cap per vigilar-me i li puc observar les dues llargues marques negres que li baixen per la cara de color blanc pur, com uns llargs bigotis i darrera dues de més curtes, a mode de patilles. Em mira de front. Desprès s'ajup i ja no la puc distingir més. De la parella no hi ha rastre per les perxes habituals dels voltants.
Molt a prop, en un altre marge on sol ser habitual a l'hivern, apareix un botxí meridional, un ocell petit però ferotge que sol empalar les seves víctimes i que no dubta en atacar fins i tot rapinyaires, com un xoriguer en aquest cas, que ha gosat perxar en una branca a prop seu. És curiós perquè encara està en època reproductiva. Estaria bé vigilar si s'ha arribat a reproduir aquí enguany doncs si és així s'haurien de veure els petits ben aviat. 
Els milans negres ja han fet la niuada i volten amb els dos joves fent espirals per les tèrmiques. Els cap-grossos de gripau d'esperons han estat de sort, ahir va ploure i la petita gorga on creixen s'ha tornat a omplir.

Diumenge 2 de juliol de 2017

Avui el botxí meridional (Lanius meridionalis), sub-espècie o espècie peninsular propera al botxí septentrional (Lanius excubitor), tornava a ser al mateix lloc d'ahir però no semblava pas que portés presses a cap niu. No passava el mateix amb un altre membre de la mateixa família que era ben a prop, el capsigrany (Lanius senator). Avui hi havia la parella i se sentien els petits reclamant de dins el niu. També al mateix lloc una parella de gaigs blaus, sis o set xoriguers, aligots i un mussol comú aprofitaven l'esclat de llagostes i altres insectes als rostolls de blat i als camps de blat de moro regats a desdir.
La parella de falcons mostatxuts era al seu lloc. El mascle ha arribat fent el seu reclam i s'ha aturat al pollancre. De seguida ha sortit la femella del niu i li ha agafat la pressa que portava a les urpes, tornant al niu tot seguit. El mascle ha quedat de vigia a l'arbre, buscant l'ombra i dedicant-se a la cura del plomatge. 

Dimarts 4 de juliol de 2017

Sobre un quart de deu del matí arribo a la Vilabella i monto la paradeta del telescopi. La femella és a dins del niu, la veig com es remou una mica, fins i tot s'aixeca. Llavors sento el reclam del mascle. Arriba i va a l'arbre sec on la femella va a buscar l'esmozar de les seves garres i se'l va a menjar a un lloc amagat. Ella és més discreta. Mentrestant arriba un xoriguer curiós, fa uns passades per la zona i persegueix al mostatxut fins el pollancre. S'hi atura ben a prop i es va acostant fins a ser-hi a la mateixa branca, a un metre. Més a prop fins i tot, quasi a tocar. El mascle del mostatxut, una mica més petit que el xoriguer, l'ha ignorat per complert, com si fos invisible. Poc desprès un milà negre oportunista planeja sobre el niu encara buit però aquesta vegada la parella a la una salten cridant per espantar l'intrús. Ara sí, la femella torna al niu, i el mascle al pollancre, prop del xoriguer invisible, que se'n va deprimit al cap d'una estona: "no sóc ningú".
A prop de Can Masnou, quantitats ingents de xoriguers. N'he comptat un mínim de catorze. Botxí meridional, la parella de capsigranys, un gaig blau, cueretes grogues adultes i juvenils acabats de sortir del niu (la qual cosa confirma la seva reproducció a la zona), un mussol comú, tres milans negres, aligots, cogullades, cardines... quantes sorpreses més no hi hauran amagades encara per aquí?

Dimecres 5 de juliol de 2017

Avui he passat una estona curta per Esclet a veure els mostatxuts i he pogut entreveure un d'ells al niu, amb tota probabilitat la femella doncs és ella la que s'ocupa quasi en exclusiva de la incubació dels ous. 
Si la incubació té un període de 28 dies, i calculo que com a molt aviat es van posar els ous el dia 11 de juny, poden eclosionar a partir del dia 9 de juliol, o sigui d'aquí a quatre dies. Intentaré fer el seguiment pràcticament diari aquests dies.

Dijous 6 de juliol de 2017

La femella al niu. El mascle arriba al cap d'una estona al pollancre. Els dos dediquen molt de temps a la neteja del plomatge i fins i tot de les potes. El paisatge sonor són màquines agrícoles, mugits de vaques de les granges dels voltants i el cant de les cigales. També els cants dels ocells, com els pardals, algun raspinell...
Avui he canviat el punt d'observació: he anat a davant de la Vila Vella, a un grupet de freixes on és fàcil amagar-se. El lloc l'he trobat fantàstic i a uns 50 metres més a prop del niu. L'observació millora molt. Crec que a partir d'ara la faré des d'aquí.
Han passat volant un grup de capons reials en formació cap al sud. La formació de vol d'aquests ibis és força laxa i estirada, no com les be baixes dels ànecs o les grues.

Dissabte 8 de juliol de 2017

Vaig molt d'hora avui. Un conill gran com una llebre és al mig del camí de la Vilabella d'Esclet. A les set del matí ja hi soc a lloc assegut a la cadira plegable i mirant pel telescopi. La femella és covant i el mascle a les branques de l'arbre sec. M'hi estic ben bé dues hores sense que canviï la situació. Només que per les branques de l'arbre sec passen diferents veïns del mostatxut: un tudó corpulent, una tórtora delicada i petita i un picot garser gros, escalant les branques fins al cim. 
Per la vora del niu dels falcons més tudons, un oriol adult, que és com un taxi amb ales, gaigs,...
Al mas Oller, una masia desocupada molt propera, una parella de mussols comuns treu endavant un poll ja crescudet, que surt sovint de sota la teula on han fet niu a esperar els pares i a tafanejar el món. Can Masnou també té el seu mussol a la teulada.
I a la vora de casa meva una parella de capsigranys treu endavant dos polls ja grans i que comencen a caçar per sí mateixos.

Dilluns 10 de juliol de 2017

Hi vaig dos cops a veure els mostatxuts avui, al matí i a la tarda. Les seves posicions són gairebé inamovibles. No sembla que el mascle aporti gran cosa de menjar a la femella. Tan sols a la tarda hi ha una mica de moviment. Tots dos membres de la parella surten esperitats cridant cap a un racó del camp on hi deu haver algun rapinyaire que em queda fora del camp de visió. Fan uns quants picats i tornen de seguida cadascú al seu lloc. Primer el mascle al seu arbre sec i després la femella, al niu. Aquests arbres secs tenen funcions molt importants als ecosistemes, sobre tot per als rapinyaires. 
Poc després d'aquesta escaramussa el mascle es llença cap a un puput que passa prop del seu arbre. No sembla una pressa massa habitual per a aquest falcó. Tot i que no veig el desenllaç de l'episodi depredador penso que no ha tingut èxit perquè no triga massa a tornar a la seva perxa de l'arbre. La incubació continua.

Dimecres 12 de juliol de 2017

La femella de falcó és l'únic membre de la parella que es deixa veure avui pel mati. Es remou a dins del niu i s'aixeca diverses vegades, inquieta. Haurà nascut algun poll?, em pregunto. Suposo que no, però han de ser a punt i la mare desitjosa per poder deixar de covar tota l'estona. Tot i que la fase que els espera després és més feixuga perquè hauran de deixar el niu per poder caçar i al mateix temps estar a l'aguait dels possibles enemics. Els falcons mostatxuts solen fer una posta de tres ous tot i que no solen treure endavant més de dos polls i de vegades poden ser depredats per còrvids o altres rapinyaires, com els milans negres.
Quantitats importants de falciots negres (Apus apus) i algun ballester (Apus melba) comencen a deixar-se notar.

Dijous 13 de juliol de 2017

A les nou del matí la femella, ajupida dins el niu, només deixa entreveure el seu casc negre que es mou lleugerament. Ni rastre del mascle.
D'un camp acabat d'adobar i llaurar salta una fredeluga (Vanellus vanellus). Una de sola. Què hi fa per aquí, em pregunto, tan aviat?

Divendres 14 de juliol de 2017

Avui torno a veure la parella. He anat al matí a les deu i al migdia a les dues i tant en un moment com en l'altre hi havien els dos membres de la parella de falcons. El mascle fent guàrdia a l'arbre sec o al pollancre i la femella al niu, incubant encara, crec.
Torno a veure gaigs blaus a prop d'aquí. Capsigrany, mussol, milà negre,...

Dissabte 15 de juliol de 2017

La femella al niu, el mascle al pollancre. Dues hores d'observació pel matí, de vuit a deu, amb una breu absència del mascle, que ha tornat sense res. De fons el crit aflautat del xot, a ple dia. Més falciots.

Dimarts 25 de juliol de 2017

Torno, després de deu dies fora turistejant, i em trobo una mica sorprès que la femella continua incubant al niu, o això sembla, i que no veig rastre dels petits. Pensava que ja haurien nascut. El mascle continua vigilant del pollancre estant.

Dijous 27 de juliol de 2017

Avui a les nou la femella era al niu incubant. Poc després ha arribat el mascle a la perxa del pollancre. Al cap d'una estona ha saltat volant a mitja alçada cap a la meva esquerra i quan ha tornat, deu o quinze minuts més tard, ja portava una presa a les potes. Ha cridat el seu reclam dues vegades però la femella no s'ha mogut. Llavors el mascle s'ha menjat una part de la presa, un ocell petit, i després ha tornat a cridar a la femella. Ara sí que ha sortit del niu i, després d'uns quants canvis d'arbre (la femella no anava directament a buscar l'ofrena del mascle sinó que el feia canviar de perxa, suposo que perquè tenia ganes de volar una mica) li ha agafat la resta de la presa del bec i se l'ha acabat de menjar al niu. Desprès ha saltat a volar una mica fent passades a baixa alçada a prop del niu cridant i finalment ha tornat al niu a incubar. 
Aquest episodi de cacera i repartició del menjar amb la femella ha estat molt dinàmic i ha deixat veure la necessitat de la femella de volar una estona i estirar els músculs. 
Des del meu lloc d'observació sento el parrupar dels tudons a sobre meu i el cacarejar de les perdius, ben a prop.

Divendres 28 de juliol de 2017

De deu a onze del matí faig el seguiment dels falcons avui. Primer veig la femella al niu incubant, però inquieta. Després arriba el mascle cridant i de seguida surt la femella a buscar-lo. Aquesta vegada va directa on és ell, a la perxa de l'arbre sec i li agafa del bec la presa que ell porta, un ocell. Se la menja allà mateix i després surten tots dos membres de la parella esperitats i cridant cap a un punt del cel a sobre meu, però que no puc veure perquè tinc la copa de l'arbre a sobre meu. De seguida veig què passa. El milà de torn s'ha acostat massa al seu territori i ara el volen fer fora. Fan picats cap a ell i ell es dona la volta en vol presentant-los les urpes per defensar-se. S'estan així una estona en que els puc observar a plaer perquè volen a prop meu i jo estic camuflat sota els arbres. Finalment el milà se'n va. Encara triga la femella una estona més a ficar-se al niu. 
A la Riera Gotarra, que passa molt propera al niu però a uns tres quilòmetres riu avall, una família de blauets, tres polls i un adult que els peixa, coincideixen a la mateixa branca d'un petit arbre al mig de l'aigua, davant del talús on han fet el niu. L'aigua del riu es veu tèrbola per l'excés de nutrients que porta, procedent de la depuradora de Cassà.

Dissabte 29 de juliol de 2017

Cap a les deu del matí faig el seguiment. La femella és al niu. El mascle arriba més tard, al pollancre, i crida avisant a la femella. Porta alguna cosa petita, potser un insecte a les potes, però la femella no es mou del niu i finalment el mascle se l'acaba menjant. 
Molt a prop, un bàndol de 17 milans negres arriben volant junts i junts agafen una tèrmica que els fa desaparèixer en alçada. Becs de corall senegalesos es deixen veure pel marge del botxí meridional i els capsigranys.

Diumenge 30 de juliol de 2017

Quan arribo a fer el seguiment dels mostatxuts, cap a dos quarts d'onze, el niu és buit i el mascle és al pollancre. De seguida arriba la femella al niu amb un ocell, que no sé si ha caçat ella o li ha portat el mascle, i l'ha començat a espedaçar i a menjar-se una part. Llavors he vist com separava petits trossos de carn i els oferia a un poll que tot just podia aixecar el cap i obrir el pap. Se'l veia poc perquè era acabat de néixer, amb el plomissol tot blanc i semblava que no hi hagués cap més poll encara al niu, així que he deduït que els altres presumibles ous, dels tres que solen posar, encara no han eclosionat. De fet, desprès de marxar un moment a estirar les ales i volar, la femella ha tornat al niu i s'ha col·locat en posició d'incubació. Demà veurem si ja ha sortit algun poll més. De moment, puc deduir que probablement la posta va ser feta entre els dies 2 i 3 de juliol, si descompto els 28 dies d'incubació.
Molt a prop, a la vora de la Riera Verneda, quatre gaigs blaus em fan pensar que han fet niu per aquella banda. Són murris els gaigs blaus a l'hora de reproduir-se i durant dies es fan fonedissos i no es deixen veure gens ni mica.

Dilluns 31 de juliol de 2017

A les nou veig el mascle a la talaia de l'arbre sec, acompanyat d'un picot garser gros que puja un moment a tafanejar. Porta una presa entre les urpes però no hi fa res amb ella. La femella incuba al niu. Al cap d'una estona, quan s'han aclimatat a la meva presència, llunyana però sempre inquietant en un primer moment, el mascle crida la femella per passar-li el petit ocell decapitat que porta, però la femella no surt del niu. Vist això el mascle comença a menjar una mica. Torna a cridar la femella i al final li porta el menjar, fora de la meva vista, perquè veig la femella peixant un poll al niu. Li ha donat les parts més tendres i carnoses i la resta se l'ha acabat menjant ella. Després ha tornat a covar. El niu, situat entre dos arbres talaia està sempre ben vigilat pels adults que no s'allunyen mai gaire ni quan surten a menjar o fer un vol. 
A prop, dos juvenils de milà negre fan el seu reclam vibrant, dalt d'un arbre.

Dimarts 1 d'agost de 2017

El mascle s'ha posat avui (potser desafiant?) a la talaia on eren ahir els milans, a uns dos cents metres del niu. La femella és fora de casa, al pollancre, vigilant mimètica al mig del brancatge. Al cap d'una estona sento el mascle a prop del niu, però no el veig, i la femella salta de la seva perxa. No veig l'intercanvi però el mascle ha hagut de caçar algun ocell i li ha passat a la femella, perquè finalment ella apareix al niu peixant al seu poll, l'únic que puc veure al menys. Avui ja se'l veu més gran i eixerit. Destaca el seu cap blanc per sobre les branques que donen forma a la tassa i la seva boca oberta demanant més i més fins que ja no queda res de la presa. Finalment la femella torna a la posició d'incubació i el mascle a la seva torre de guaita.
Al camí que porta a la Vilabella d'Esclet una Tornassolada petita (Apatura ilia), papallona arborícola de boscos de ribera, xuclant sals minerals d'un bassal amb fang provocat pel rec de blat de moro amb aspersors.
Encara aguanten el botxí meridional i els gaigs blaus.

Dimecres 2 d'agost de 2017

Les nou del matí. La femella és al niu. El mascle arriba al cap de dos minuts que hi sóc i fa el seu reclam per avisar que porta teca, un ocell petit. La femella fa cas omís i no surt de l'aguait, potser perquè la meva presència li provoca desconfiança. El mascle s'espera una estona però finalment es posa a menjar de la seva presa. Torna a reclamar i finalment la parella surt de casa, va a buscar-lo a l'arbre sec i li agafa l'ocell. Al niu, continua veient-se un sol poll i a aquestes alçades molt em temo que serà l'únic de la temporada per a aquesta parella. 

Divendres 4 d'agost de 2017

Nou i vint del matí. La femella no és al niu i no hi ha rastre del mascle. Al cap d'un moment aconsegueixo distingir la femella al pollancre-talaia, estirant-se i cuidant el plomatge. El mascle arriba i tots dos coincideixen una estona a l'arbre sec, però ell no porta res i torna a marxar. Poc després ella se'n va al niu i s'està una estona amb el seu poll, donant-li de menjar alguna cosa regurgitada i tenint-hi cura. Quan arriba un altre cop el mascle amb un ocell a les potes crida per avisar però la femella no vol sortir. Finalment el mascle es posa a menjar una mica de la presa que porta i seguidament fa passades sobre el niu cridant, però la femella diu que nones. Està molt a gust amb el seu poll. Me'n vaig sense que hi hagi hagut intercanvi.

Diumenge 6 d'agost de 2017

Passo quasi tres hores guaitant el niu dels mostatxuts, de nou a quarts de dotze. Primer veig la femella a les branques de l'arbre sec i el niu amb el poll sol. La femella es dedica a estirar els seus músculs, les ales i la cua, i a gratar-se el clatell i el coll. També li dedica temps a la cura del plomatge. Avui fa núvol i em puc dedicar a observar-la amb deteniment ja que la calor atmosfèrica no entela la imatge ni la fa tremolar sota el seu pes. Les seves ales tenen la meitat exterior en forma de falç, una mica com les dels falciots i resulten molt agudes i llargues. Sobrepassen lleugerament la llargada de la cua plegades a l'esquena. El color del dors és gris pissarra tirant a amarronat i el llistat del pit és bigarrat i ample. Les calces de les potes i la part inferior del ventre no són tan ataronjades com en el mascle. El seu tamany és lleugerament més gran que el del seu company. 
Durant una estona mira atentament el trànsit d'ocells: orenetes i falciots sobre tot, que creuen el cel a prop seu. Després se'n va una estona però torna sense haver caçat res. L'únic moment d'acció ha estat quan ha sortit cridant contra dos tudons que eren massa a prop del seu niu i els ha fet fora, tot i l'evident manca de perill real que representaven dos coloms que en qualsevol altre cas hauria ignorat. De fet, moments abans un tudó s'havia passejat davant seu a les branques seques del mateix arbre, sense provocar cap reacció. Dues hores més tard de l'inici de l'observació arriba el mascle amb una pressa i de seguida la femella el va a buscar i li agafa del bec. El cas és que no la porta al niu sinó que se la menja ella, fora de la meva vista i després se'n va on és el mascle, al seu costat, com per dir-li que torni a caçar, que aquesta pressa era per ella i se'n va al niu a jeure amb el seu poll. El mascle, mentrestant, queda de guàrdia a l'arbre sec.

Dimarts 8 d'agost de 2017

Quan arribo passades les nou al territori dels falcons, la parella és a les branques de l'arbre sec, la femella més amunt i el mascle un metre més avall. Me n'adono al cap d'una estona que el falcó porta una presa entre les urpes perquè  es posa a menjar de tant en tant. Quan ja en té prou comença a reclamar amb el seu crit agut i feréstec i es posa l'ocell al bec per tal de traspassar-li a la femella. Ella, però, com és habitual, no el va a trobar i finalment és el mascle qui ha de pujar a la seva branca per donar-li. La femella es cruspeix el que queda i s'eixuga el bec amb la branca. Desprès d'una sessió conjunta d'estiraments i condicionament del plomatge el mascle marxa un parell de vegades però torna de seguida amb la femella. Mentrestant, al niu, l'únic poll es remou.
A la Verneda, prop de Can Bruno, els gaigs blaus fan la seva.

Divendres 11 d'agost de 2017

Hora i mitja d'observació de dos quarts de deu a les onze. Quan arribo al lloc d'observació el mascle dels falcons és a l'arbre sec i la femella al pollancre. El poll és sol al niu i ja va agafant una bona mida. La femella se'n va una estona i torna amb una oreneta vulgar a les potes, arribant amb un crit com de triomf. La va desplomant mentre un picot garser gros mascle va pujant pel tronc del mateix arbre i tot seguit comença a menjar-se-la començant pel cap. Un oriol també s'acosta a veure què passa al cim del pollancre on està menjant la femella de mostatxut. Aquests ocells semblen atrets per la tragèdia, una mica com les persones que ens aturem a la carretera a veure quina desgràcia li ha passat a la gent que ha tingut un accident.
Quan ja no en queda gaire de la oreneta la femella se la posa al bec i la porta al niu per donar-li al seu poll. Tot seguit se'n va del niu deixant el poll sol. La parella d'adults passa cada cop més estones caçant o de guaita junts a les talaies dels voltants. De seguida arriba el mascle que ha caçat un altre ocell. Només arribar li passa a la femella i ella el porta directament al niu per alimentar el poll. Un cop saciat el poll és ella qui s'acaba els últims bocins de la pressa i se'n va de seguida al pollancre on s'eixuga el bec amb un branca. Desprès se'n va amb el mascle a l'arbre sec. El mascle ha saltat a caçar una oreneta però ha fallat en l'intent i ha tornat a l'arbre sec. Llavors ha passat una cosa curiosa. Una interacció entre mascle i femella. El mascle ha pujat fins a la branca on era la femella i se li ha posat ben bé al costat. Ella ha adoptat una posició com de petició de menjar, girant el cap del revés i tocant lleugerament el bec del mascle amb el seu. Ho ha fet dos o tres cops. Desprès d'aquest ritual el mascle ha marxat al pollancre. Allà un gaig l'ha atacat i ell, desprès de fer-li un picat per marcar-lo, ha anat a l'arbre sec un altre cop amb la femella. Ha tornat a marxar una estona i ha vingut al cap de deu minuts o un quart amb una altre presa que li ha passat a la femella i que aquesta s'ha emportat fora del meu camp de visió i crec que s'ha menjat tota sola. Potser està reposant energies per al llarg viatge de tornada a l'Àfrica que els espera. Desprès ha anat amb el mascle un altre cop estant-s'hi una bona estona a la mateixa perxa.
Pels voltants moltes orenetes que comencen a migrar, dos aligots vespers en vol cap a sud, capsigrany, grups nombrosos d'abellerols caçant insectes en vol, oriols, mosquiters pàl·lids,...
També tractors, ciclistes i un grup de dones passejant fins a la Vilabella, que no s'han adonat de res de tot això que els envoltava. He sentit una dona del grup que deia: "Aquesta era hauria d'estar protegida", referint-se a l'era pel blat al costat de la casa de la Vilabella. No només l'era. No només les pedres. La nostra història també són els éssers naturals que ens acompanyen. Uns quants de nosaltres fem la feina de fer conscients a la resta de la riquesa biològica que ens envolta encara. I de que encara hi ha esperança.

Dissabte 12 d'agost de 2017

Les nou i vint. Els falcons son a les perxes o van de l'una a l'altre. El poll exercita el seus músculs encara febles de les ales. La femella, sempre vigilant i aprensiva dels possibles perills fa unes voleiades al voltant de l'arbre del niu, cridant, advertint probablement la seva cria que els seus moviments són massa ostensibles i pot atreure l'atenció d'algun depredador. Segurament jo represento aquest perill concret. El poll fa cas immediatament i es queda quiet i estirat al fons de la tassa. M'hi estic poca estona. 
Un altre aligot vesper en pas actiu, fent servir les tèrmiques per pujar fent voltes com en una rosca d'aire. Gaigs blaus repartits una mica per tot el veïnat. Moltes orenetes i falciots. Ni rastre del botxí des de fa dies.

Dilluns 14 d'agost de 2017

Avui només un moment d'observació. El mascle i la femella són de guàrdia a les branques del pollancre i el poll, dia a dia més gran, s'exercita al niu.
Ha tornat a aparèixer el botxí meridional al seu racó de marge, acompanyat de la quitxalla de tres capsigranys que li disputen el lloc i no se'ls pot treure de sobre. També hi són els gaigs blaus, el mussol comú, picot garser petit, abellerols i molta oreneta, comuna i cuablanca. L'estiu, l'estiu dels éssers silvestres, toca al seu final.

Dimecres 16 d'agost de 2017

Les nou passades del matí. El mascle i la femella de mostatxuts són aturats a les branques del pollancre, tot i que m'ha costat localitzar-los de tan ben camuflats que eren. El mascle obre les ales i surt a caçar. La femella es queda. Al niu, el poll creix a ulls vista i ara és molt visible. Comença a tenir el plomissol macat de taques negres i al voltant dels ulls també té un color més fosc.
El mascle torna al cap de deu o quinze minuts, sense res, al costat de la femella. Tot seguit salta un altre cop, caça un insecte al vol, probablement una libèl·lula, i li dona a la femella, que se'l menja allà mateix. Poc després el mascle torna a sortir de cacera, passant gairebé per sobre meu. Quan torna porta a les potes les restes d'un ocell que li passa amb el bec a la seva parella. Ella l'agafa i se'n va a menjar-se'l a un lloc amagat. Quan apareix de nou ho fa fent el seu reclam potent, aturant-se a les branques de l'arbre sec. Més tard se'n va al pollancre amb el mascle. Un gaig s'acosta fins el mascle a molestar-lo i se'n va, tot seguit.
Marxo cap a les onze sense que el poll hagi rebut encara cap encebament.

Divendres 18 d'agost de 2017

Al niu dels mostatxuts el poll, amb taques fosques cada cop més extenses, es situa a la vora externa de la tassa de branquetes que li ha fet de bressol fins ara, sempre dempeus i a l'ombra. La femella, de perfil i el màxim de mimetitzada, és al pollancre que li fa de talaia. El mascle arriba poc després, cridant, però sense cap pressa que aportar i es situa a una branca de l'arbre sec a l'altre costat del niu. Durant l'estona d'observació, una hora entre nou i deu, no hi ha més canvis. Com a curiositat, un gaig blau s'ha situat molt a la vora del niu dels mostatxuts, perxant als arbres dels voltants per llençar-se a atrapar ortòpters als camps del davant. Per l'entorn del veïnat d'Esclet quatre gaigs blaus, botxí meridional, capsigranys juvenils, abellerols, puputs, una àliga marcenca... i algunes papallones zebrades, que sembla que aquesta temporada són abundants.

Diumenge 20 d'agost de 2017

Cap de setmana de cacera. Avui trets per tot arreu. He temut per la integritat de la parella de mostatxuts perquè només era present la femella vigilant des de l'arbre sec. Finalment, fins i tot ella ha hagut de marxar i deixar el poll totalment sol, perquè els caçadors rondaven a prop.

Dilluns 21 d'agost de 2017

Avui hi torna a ser la parella, com de costum, de guàrdia a la seva talaia del pollancre. El poll ja té molt del disseny del l'adult, amb el casc i les bigoteres negres al cap i la lliurea fosca de l'esquena, tot i que el plomissol encara és present.
Durant l'estona d'observació la femella es queda vigilant a l'arbre i el mascle surt diverses vegades a caçar. Només en dues d'elles porta preses: en el primer cas la femella la porta directament al niu i li deixa al poll que ja sap menjar sol i en el segon cas s'ho emporta la femella apart i s'ho menja ella.

Dimarts 22 d'agost de 2017

A les nou la parella d'adults és a les talaies i el petit mostatxut a la vora externa del niu, dissimulat amb les ombres i les fulles de l'alzina que l'acull. El mascle marxa i quan torna porta un ocell que de seguida passa a la femella i aquesta el porta al niu, el deixa al poll i se'n va. Sempre és la femella la que porta les presses al niu.
Més tard hi ha un episodi d'atac a un rapinyaire, en aquest cas un aligot, que ha gosat acostar-se massa al niu. La seqüència és sempre la mateixa: el mostatxut fa picats al rapinyaire que es vol espantar i aquest es gira en vol a l'últim moment per enfrontar les garres al falcó. 
Quan marxo, cada adult es situa a les dues talaies al costat del niu.

Dijous 24 d'agost de 2017

Observació de 9:30 a 10:30. Els falcons adults són al pollancre i el poll al niu, camuflat. El poll, ja amb el típic pigallat al pit de l'espècie i un color més aviat crema a les parts clares, comença a exercitar les ales per fer-les servir d'aqui a poc temps per solcar els cels fins a l'Àfrica. La femella, sempre atenta als possibles perills, deu pensar que s'està fent molt visible per a agents externs com jo i crida repetidament des de la seva talaia amb un to reganyant que deu ser un advertiment, fent vols per sobre del niu acompanyada del mascle, aconseguint que el poll s'inmovilitzi totalment sobre el marge de la tassa del niu. Desprès d'una estona es torna a repetir el procés donat que el poll, jove i inquiet, no sap guardar tant de temps el componiment i té ganes de moure's, com tots el infants. Me'n vaig per no molestar més aquesta família. 

Dissabte 26 d'agost de 2017

Avui he anat a Esclet sobretot a provar de trobar uns corriols pit-rojos que es van veure ahir per aqui. Els he trobat al mig d'un camp llaurat, una dotzena, gràcies a l'ajuda d'en Quim Martínez. En agraïment l'he portat a veure el niu de mostatxuts, on el poll s'estava molt quiet i la femella aguantava el tipus a la talaia de l'arbre sec, mentre el mascle marxava en busca de menjar.

Dilluns 28 d'agost de 2017

Abans de marxar tres dies de vacances al Pirineu passo per Esclet a veure com van els mostatxuts i quina no és la meva sorpresa quan trobo el poll ja perxat a l'arbre sec al costat de la seva mare. És ja indistingible dels adults però encara li falta molt per aprendre. Li costa aguantar-se a la branca. Quan el torni a veure serà un jovenet fent pràctiques de vol. El pare és al pollancre de l'altre costat i crida contínuament. 

Dijous 31 d'agost de 2017

Els tres mostatxuts de la família d'Esclet encara hi són. Dos a l'arbre sec i l'altre apareix per fer fora una arpella vulgar que s'acosta al territori del niu. Tots tres falcons surten, de fet, a perseguir l'arpella.
Dos falcons mostatxuts més, diferents, són a la banda de la Riera Verneda, amb tres corbs que els vigilen de prop. També hi ha força gaig blau, el botxí meridional, un còlit gris, esparver cendrós, arpelles, mussol comú i una oreneta rogenca entre un munt de comunes. La migració està en ple procés. 
A la tarda, cap a les sis, hi torno i em sorprenc en trobar a la Vilabella tres falcons de la reina (Falco eleonorae) fent persecucions amb unes cornelles. Poc més tard, com era de preveure i com ja va succeir l'any passat gairebé a la mateixa data, el 30 d'agost!, falcons mostatxuts i falcons de la reina s'han estat perseguint una estona. Després de diverses escaramusses han trobat un equilibri situant-se en arbres separats per una distància prudencial, 300 o 400 metres, on s'han quedat tranquils i separats per espècies.

Divendres 1 de setembre de 2017

Quarts de sis de la tarda. Els tres falcons mostatxuts s'han desplaçat definitivament a la talaia que van ocupar ahir, menys exposada que les que flanquejaven el niu. És un arbre sec, un altre cop. (Aqui es veu la importància d'aquests elements als nostres camps). De cop un altre falcó mostatxut, aliè al nucli familiar, passa pel territori i immediatament salten cridant la parella d'adults a perseguir-lo i el fan fora. Un altre mostatxut passa la tarda penjat d'un cable de la llum des d'on surt a caçar insectes contínuament, tot i que no aconsegueixo identificar què són. 
Els gaigs blaus apareixen arreu, en ple pas migratori, com els abellerols.

Dissabte 2 de setembre de 2017

Arribo pel matí a Esclet i miro les talaies habituals dels mostatxuts, vora el niu. No hi són, però al pollancre hi ha un astor femella, magnífic i feréstec, perxat i tranquil. L'observo força estona, el frueixo, fins que un gaig el molesta el suficient com per fer-lo saltar. L'esquena marró, els ulls grocs, de mirada penetrant, amb aquelles celles blanques tan incisives. Sota els ulls unes ombres fosques, per mitigar l'enlluernament per la llum, com ulleres de sol. 
Un mostatxut és a la nova perxa de l'arbre sec. Després surt a caçar. 

Dilluns 4 de setembre de 2017

Dos falcons mostatxuts encara a la zona de nidificació. Ja fa tres mesos que en faig el seguiment, tres mesos on han complert tot el seu cicle reproductor i són a punt per marxar cap a l'Àfrica.

Diumenge 10 de setembre de 2017

Quan arribo a Esclet, passades les deu del matí, sento estols d'abellerols en vol alimentat-se i xiulant amb el seu xerroteig tan estrany i gutural. Ahir va ploure i ara, del terra, pugen rectes cap amunt núvols de formigues voladores, grans com petites vespes, de l'espècie Messor barbarus. Les Messor són formigues granívores i potents, un bon mos proteic per molts ocells. Al festí s'hi apunten també els pardals comuns, els gaigs blaus, les orenetes, els trists, els còlits grisos... A les dotze ja no volen les formigues voladores. Les seves princeses i prínceps són repartits a terra per tot arreu, però ja sense ales, que es veuen escampades a prop seu. Ara s'aparellaran i formaran noves colònies.
Els falcons mostatxuts no apareixen per enlloc, però més tard en veig un de lluny en una de les seves perxes clàssiques. El veig estirar-se els músculs de les ales i la cua en un moviment que em sembla molt característic d'aquesta espècie. No han marxat, encara, o no tots com a mínim.

Dilluns 11 de setembre de 2017

Avui al matí un mostatxut era a l'arbre sec vora el niu. En un moment donat s'ha posat a piular com si demanés menjar. Crec que era el jove de l'any. Al cap d'una estona en que cap dels adults ha vingut, ell ha anat a buscar-ne un d'ells que hi havia a un altre arbre sec molt a prop, però l'adult s'ha enretirat i el jove ha hagut de tornar a la seva perxa. Potser els adults estan seguint l'estratègia de deixar-lo passar gana per forçar-lo a caçar i buscar-se la vida ell sol. De totes maneres, fa dies que no veig els tres membres de la parella i això em preocupa.
Cotxes cua-roges, còlits grisos, gaigs blaus i puputs són de pas cap al sud, sedimentats pel temps plujós.

Divendres 15 de setembre de 2017

Avui, passades les nou i amb temps humit i fred, arribo a la Vilabella d'Esclet i em sorprenen dos esparvers volant junts i empaitant... un astor jove que és posat al pollancre dels mostatxuts. Trobo el mostatxut jove aturat en un altre arbre, quan ja me n'anava, i el puc observar de força a prop, des del cotxe, sense que s'espanti.

Dissabte 16 de setembre de 2017

El falcó mostatxut jove es deixa veure avui en una altra perxa de l'entorn d'Esclet. Un falcó pelegrí passa per sobre meu i després el torno a veure posat a un arbre. Picots petits, grans i verds i una munió d'ocells emigrant, com un bonic mascle de cotxa cua-roja, mastegatatxes, gaigs blaus i un bitxac rogenc recalen avui en aquest "hotspot" d'Esclet, mentre els xoriguers mengen formigues alades al vol amb desfici, com qui menja quicos o galetes salades d'aperitiu.

Diumenge 17 de setembre de 2017

El dia s'ha aixecat clar desprès de la negror d'ahir, que ens ha deixat el Pirineu tot pintat de blanc. Matí molt buit d'observacions per Esclet. Cerco el mostatxut per totes les seves perxes conegudes i finalment el trobo, gairebé l'intueixo, en una de molt llunyana, un pollancre alt en l'horitzó de Llagostera. Només la seva silueta el delata, estilitzat i d'ales extremament agudes, i la seva dèria de cuidar-se el plomatge.


Parella de mostatxuts, mascle i femella, a l'arbre sec.

diumenge, 28 de maig de 2017

FOTOS ANTIGUES I EN 3D

En temps passats la vida era una altra. El cel era un altre, el clima era un altre, la fauna i la flora eren uns altres... Però imaginar una selva subtropical, amb un clima sense estacions i una megafauna com la d'Àfrica al nostre entorn, no és una cosa que se'ns faci fàcil d'imaginar. I si més no és el retrat de fa 3,1 milions d'anys, en tres dimensions i amb una pila de proves físiques fòssils magníficament conservades, que ens deixa el volcà del Camp dels Ninots, a Caldes de Malavella. Allò que tenim davant nostre, en aquest cas un bóvid avantpassat dels toros i els antílops, anomenat Parabos o Alephis tigneresi, ens transporta a un món perdut de boscos selvàtics i densos amb una instantània perfecta, amb tots els seus detalls, del que hi havia. Els Parabos remugaven per la vora d'un llac a l'interior d'un cràter volcànic i anaven en grup (se n'han trobat setze de moment) a beure i refrescar-se a les seves aigües, mentre, poc més enllà, un rinoceront de l'espècie Stephanorhinus jeanvireti caminava pesadament ensumant l'aire amb els seus amples narius. I feia bé perquè algun tigre dents de sabre, un Dinofelis barlowi o potser un fabulós Homotherium latidens de més d'un metre d'alçada a la creu, podia estar rondant pels voltants com tantes altres vegades. Però aquest cop l'estany semblava segur, perquè es veia un tapir de l'espècie Tapirus arvenensis a l'altra riba descansant plàcidament. I tots sabien que el tapir era un gran detector de predadors.
Al mig de les aigües nedaven ànecs i tortugues d'estany. 
Però el tapir no estava descansant... s'estava adormint, anestesiat per les emanacions gasoses verinoses que sorgien de l'interior del llac, per les escletxes que encara el comunicaven amb antigues cambres magmàtiques provinents de l'erupció explosiva que havia format el magnífic cràter. Poc a poc tots els animals que es trobaven a la vora de l'aigua van anar caient a dins, incapaços de fugir o reaccionar a una son profunda que els treia l'alè des de dins mateix dels pulmons.

Excavació del 2017 al Camp dels Ninots.

dijous, 13 d’abril de 2017

I'M A PATCHER

Un fotògraf de natura sovint és un obsés, un paràsit del detall, un perfeccionista de la imatge pura. Jo no faig fotos gaire sovint. Tampoc no tinc un bon equip. Massa sovint faig les fotos amb el mòbil, sol o en digiscòping (acoblat al telescopi terrestre). Prefereixo la vista lliure i el record borrable, la impressió i la vista nua més que la revisió d'un instant congelat, per molts píxels que tingui. Qui diu la vista lliure diu la vista ajudada d'algun aparell òptic com els binocles o el telescopi. D'alguna manera és comparable a l'escalada lliure, et trobes sol amb l'objecte d'observació i en un instant donat, que és irrecuperable i cal fruir-lo al màxim.
També m'agrada més ser un patcher que un twitcher. Aquest any m'he proposat seguir de prop el curs de la primavera. Això implica escollir un patch (o uns pocs), entesos com a territoris limitats, concrets i ben coneguts, que es visiten assíduament i es coneixen a fons. I és que m'agrada seguir els camins coneguts... tant com m'agrada descobrir-ne de nous. Saludar els vells coneguts, fer el seguiment de les seves arribades per primavera i seguir les vides d'individus concrets. Podria no fer una altra cosa. Seguir el ritme d'aparició i creixement de les plantes o la substitució d'espècies de papallones diürnes és una tradició (i un sagrament) que no em vull perdre. Són tan poques les primaveres que estem autoritzats a fruir! Ni tan sols sabem quantes!. El cucut ens reclama des del seu amagatall i ens crida a jugar a fet i amagar.
De vegades m'estimaria més prescindir de tota la societat, la companyia i les comoditats humanes només pel dret de ser aquí al mig, un bri d'herba més. Perdo la respiració per ser aquí. Em sento quasi delinqüent quant marxo. I belong here. I és que tinc un patch nou, un jardí quasi privat on no hi sol anar ningú i creixen violes i marcòlics a desdir, aquilègies i aristolòquies, celidònies majors i menors, consoldes, llet d'ocell,...i on campa la llúdriga, el blauet i el picot petit. Vaig a regar-lo sovint amb la meva atenció i m'enduc els tresors de la seva exuberància i les seves transicions. 
En un altre patch segueixo les temporades d'un llangardaix ocel·lat que és al mateix lloc des de fa al menys 4 anys. Ja som vells coneguts.


diumenge, 19 de març de 2017

BRANCHIPUS SCHAEFFERI

Durant una sortida per mar, a observar aus marines, em retrobo amb un vell conegut, naturalista com jo, que em comenta entusiasmat haver trobat un petit crustaci d'aigua dolça en una basseta temporal. La sortida en barca em fa prendre consciència de la importància del mar i de l'aigua per a la vida, de la seva riquesa i vivacitat. Durant el trajecte tenim oportunitat de veure els mascarells fent picats a l'aigua, gavots capbussant-se, un paràsit gros barallar-se amb els gavians per l'aliment. El mar és un rebost ple de vida i bull d'acció. Per això, en acabar la sortida, li dic al company naturalista d'anar a veure els crustacis que em diu. Al dia següent anem pels camins de la plana selvatana fins a una petita bassa, més aviat un toll d'aigües tèrboles i plenes de vegetació que comença a reduir-se perillosament i a assecar-se: ha de ploure aviat!. Des de fora ja es veu l'aigua plena de bitxos: de seguida endevinem les formes inequívoques dels petits crustacis anostracis que hem vingut a veure, nedant d'esquenes amb les seves extremitats branquials, però també de multitud de puces d'aigua o dàfnies, escarabats aquàtics, larves de mosquit.... Quan agafo el salabret i trec una mostra, a més d'una magnífica femella de Branchipus schaefferi carregada d'ous, atrapo puces d'aigua, larves d'odonats, de nedadors d'esquenes, exúvies de multitud d'invertebrats, etc. És ara quan veig la importància de l'aigua per a la vida. Aquest és un caldo primigeni, semblant als que hi havia en els primers temps de la vida sobre el planeta. L'aigua permet i dona alè a una ràpida successió d'éssers vius i de lluites per la vida.
Més tard, ja a la tarda, donant un passeig per una riera propera a casa, trobo les petjades d'un coipú. Un mamífer sud-americà lligat als ambients aquàtics i que prolifera sense fre en aquest món nostre tan globalitzat. L'aigua dóna oportunitats a tots els éssers.