11 de setembre de 2021
Acabo de fer el recorregut fixe que faig setmanalment portant a terme el seguiment de les poblacions de les papallones de Sils amb el mètode del CBMS (Catalan Butterfly Monitoring Scheme) i ja pujo al cotxe per tornar a casa, prop del migdia. Un parell de quilòmetres més endavant agafo el desviament per anar per una carretera secundària molt poc transitada paral·lela a la nacional i de cop me n'adono que un insecte s'ha pujat de polissó al cotxe i està caminant pel volant de l'automòbil. Semblaria que vol conduir. M'aturo apartant-me una mica al marge de la carretera per veure'l millor i fer-li unes fotos. Ja sé el que és, perquè és inconfusible: un bastonet o insecte pal. Mesura uns 9 o 10 centímetres de llarg i és de color marró clar. Talment un bastonet, un bri d'herba, una tija seca de gramínia. Les antenes de mida mitjana i les dues potes del davant obertes en angle i rígides, imitant potser l'aspecte d'unes antenes més grans i llargues que les reals, més sorprenents, potser més ominoses davant del perill que represento. Li faig les fotos allà mateix, al volant, on s'està força quiet, i desprès el faig pujar al meu braç per treure'l del cotxe i deixar-lo anar a unes herbes de l'exterior. Em fa recança deixar-lo allà i no on ha pujat al cotxe, però és que no sé on ho ha fet amb seguretat. Està clar que s'ha agafat a la meva roba mentre passava per la vegetació i sense voler l'he arrossegat i l'he pujat, però no sé a on exactament. Més tard, buscant informació de l'espècie, Bacillus rossius, he sabut que els agrada molt estar-se als esbarzers, dels quals se n'alimenten. L'últim tram que he travessat en el meu periple fent el comptatge de papallones passa pel mig d'uns esbarzers.
El cas és que l'he deixat agafat a unes herbes, confiant que farà la seva vida. Desprès he marxat amb un somriure als llavis que m'ha durat tot el dia. He recordat un comentari sentit a la ràdio, no sé de qui ni perquè, que deia que podem fomentar una actitud més positiva i alegre a la vida si ens provoquem un somriure, encara que sigui de forma mecànica en principi, per exemple posant-nos un llapis travessat a la boca, mossegant-lo i fent un rictus semblant.
A mi, aquest pal m'ha posat un somriure ben autèntic i inevitable als llavis.
.jpg)
