Us haig de confessar que sovint no confio gaire en l'ésser humà i crec que no ens en sortirem. Veig la deixadesa, la brutícia de les deixalles esteses arreu, l’explotació contínua de la terra, la bestialitat de la cacera, el contacte amb la natura reduït a l’aprofitament de recursos: bolets, fusta, espàrrecs, cargols… En aquests moments sento que a molta gent no li toca de prop això de la natura i que així no anem enlloc. Em penso que sóc un “bitxo raro”, un dels pocs tocats per aquesta dèria o fal·lera o obsessió naturalista que m’empeny a buscar el contacte amb allò silvestre o salvatge, i a cuidar-lo. Però després em trobo per casualitat amb alguna persona al camp, que m’explica amb emoció evident la seva trobada amb algun animal, normalment un de gran i preferiblement mamífer, perquè son els nostres parents més propers i els que més ens solen frapar, i em comunica la impressió perdurable que ha rebut amb aquella trobada i això en fa pensar que encara queda esperança, que tots necessitem el contacte amb allò salvatge, amb el mon no domesticat, amb l’emoció de la natura. I veig que no sóc tan estrany, només que potser molta gent no ha donat el pas següent per gaudir de la convivència amb els altres éssers del nostre planeta. Que la manca de cultura naturalista encara pesa molt en aquest país i cal fer un esforç més gran per erradicar l’analfabetisme ambiental i el desconeixement de l’entorn.
Quant al descobriment de la fauna, haig de dir que no és complicat i només requereix molta paciència i entrenament. També d’un mínim equipament d’observació, com poden ser uns binocles, guies d’identificació o una càmera amb zoom.
En aquest sentit us vull parlar d’unes altres eines que ens faciliten molt l’entrada i el trànsit per aquests mons poc o molt desconeguts. Són les plataformes de identificació i compartició d’observacions per un costat i els projectes de ciència ciutadana per l’altra .
Les plataformes virtuals de identificació i compartició d’observacions són webs i Apps en les que qualsevol persona pot contribuir amb les seves observacions naturalistes per bastir de dades el coneixement del nostre entorn i veure les contribucions dels demés, facilitant els avistaments o trobades amb la fauna.
Podem trobar plataformes ja molt esteses i desenvolupades que inclouen molts grups d’animals i plantes en les seves bases de dades. Exemples com la web ornitho.cat, o la seva App per a mòbils NaturaList, cada cop més completa per observacions localitzades a Catalunya i també a d’altres territoris peninsulars, i d’altres com i-Naturalist.org per observacions arreu del món, o la App per identificar plantes i referenciar-les al territori PlantNet amb la web identify.plantnet.org, la plataforma colaborativa Biodiversidadvirtual.org basada en la compartició d’imatges i la identificació per especialistes de grups tan diversos com: Plantes, Invertebrats, Aus, Fongs i Líquens, Peixos i Algues, Hàbitats, Etnografía, Geología, Fenòmens atmosfèrics, Vida microscòpica, Mamífers o Herpets, etc. ens ajuden a identificar i documentar les nostres observacions a la natura, per aprendre a mirar, a apreciar i a conèixer. I a part de totes aquestes eines també disposem de les xarxes socials com whatsapp i d’altres amb molts grups on ens podem afegir i compartir experiències.
Un altre pas qualitatiu en aquest aspecte és la implicació en algun projecte de seguiment de grups d'éssers vius, el que es coneix com projectes de ciència ciutadana amb voluntariat ambiental.
Els projectes de ciència ciutadana permeten col·laborar de forma més sistemàtica i directa en el coneixement científic d’alguns grups zoològics o botànics concrets. Alguns exemples poden ser els que promou el Museu de Ciències Naturals de Granollers; el de seguiment de micromamífers: SEMICE, el de seguiment de quiròpters o ratpenats: Ratpenats.org, o el de seguiment de les poblacions de papallones de Catalunya: CBMS, acrònim de Catalan Butterfly Monitoring Scheme. D’altres com el SOCC, acrònim de Seguiment d’Ocells Comuns de Catalunya, promogut per l’Institut Català d’Ornitologia amb l’objectiu de determinar les tendències de les espècies d'ocells comuns i, a partir d'aquestes, generar indicadors ambientals. El projecte és possible gràcies a la participació de centenars d'ornitòlegs voluntaris i que també farceix de dades l’Atles d’Ocells Nidificants de Catalunya, o també el Projecte Rius, un gran projecte sorgit de la universitat amb participació ciutadana i de voluntariat ambiental per l'anàlisi, seguiment i millora dels ecosistemes fluvials. O el Projecte Orenetes de seguiment dels nius d’oreneta cuablanca a Catalunya són també exemples reeixits de la puixança i l’èxit de participació de la ciutadania en el coneixement de la natura, provocant en els participants un nivell més profund d’immersió en els sistemes naturals i el seu funcionament, així com també un nivell d’emoció més plena i madura.
L’efecte de conèixer més i millor la natura sempre és el mateix: plenitud i sensació de pertànyer en el lloc que ets.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
