L'ESTANY DE SILS: UN REFUGI NECESSARI PERÒ LIMITAT

L'Estany de Sils és un refugi humit relicte. Actualment ja només consta d'un estany permanent dissenyat artificialment i alimentat també de manera artificial amb les aigües d'una petita depuradora biològica on s'aboquen part de les aigües del poble. La Sèquia de Sils, el principal rec de desguàs de l'antic i original estany de Sils, producte de la inundació de bona part de la plana, ara condueix l'aigua provinent de la depuradora de Caldes de Malavella. L'estany temporal, sec i eixut de fa temps, és el que resta de la plana inundable natural.

L'estany permanent normalment acull una quantitat limitada d'éssers lligats a les zones humides i els ambients aquàtics, segurament pel fet que és un espai petit i amb una làmina d'aigua poc fonda. 

D'ençà d'unes setmanes, però, arrel de la perllongada sequera que patim aquest 2023, ha esdevingut un refugi indispensable per a molts més animals. Quantitat d'ardeids com bernats pescaires, agrons blancs, martinets blancs o esplugabous, i també ànecs coll-verds i xarxets, cabussets, polles d'aigua, rasclons, corbs marins grossos o xivites, i fins i tot altres visitants més de pas, en migració, com el becplaner o la cigonya negra, han buscat recer en aquest petit ambient humit aquests principis de novembre.

Per fer-nos una idea, només esmentar que una cigonya negre va romandre una setmana a l'estany, quan normalment no s'aturen "tant de temps". La cigonya negre, més agrest, solitària i salvatge que la seva cosina la cigonya blanca, sol estar-s'hi poc temps aquí. Aquesta cigonya en concret provenia de Bèlgica on havia estat anellada. Amb el seu plomatge negre amb reflexos verdosos i violetes ha posat una nota exòtica a l'estany. 

També el becplaner, de vestit blanc, potes negres no gaire llargues i bec llarg i aplanat a la punta, porta instal·lat aquí dos mesos. De la família dels pelicans, sorprèn amb els seus moviments laterals del bec rastrejant els llims en busca d'invertebrats, peixos i qualsevol partícula orgànica en realitat, amb el seu caminar pausat.

Els agrons blancs, estilitzats i d'un immaculat  plomatge blanc, bec llarg i groc i cames negres, sembla que ballin lentament amb el seu vol elegant de llargues ales i cua curta com una faldilla realment mini. Ells pesquen sobretot peixets petits pinçant-los amb el seu llarg bec, tot i que també són capaços d'atrapar presses més grans. Abans rars i escassos, ara són cada cop més comuns i nombrosos. Fins a set exemplars s'han ajuntat a l'estany.

Els grisos bernats pescaires, de bec poderós i obsessiva mirada groga, poden pescar peixos de mida considerable i se'ls ha vist menjant carpes grosses i anguiles.

Els esplugabous s'ajunten per dormir als dormidors, ocupant les branques d'algun arbre de les illes internes de  l'estany. N'he comptat un centenar més o menys. Els seus aterratges zigzaguejats al captard són al·lucinants.

Els corbs marins grossos també solen visitar l'estany i aquesta tardor un parell d'ells hi romanen, pescant amb facilitat carpes de mida mitjana. 

Cal esmentar també als petits blauets, pescadors per cabussament des d'alguna branca, com petits arpons blau elèctric, que amb el seu xiulet agut característic ens avisen sempre abans d'aparèixer.

A part d'ocells, també hi ha un mamífer ictiòfag especialitzat, la llúdriga, que s'ha deixat veure pescant aquests dies i que a més deixa els seus excrements al rec de sortida de l'estany.

Tots aquests predadors especialitzats en fauna aquàtica fan que, sense aportacions externes, corri perill la pervivència de tota aquesta fauna.

Esperem que les pluges aportin la necessària aigua i la connexió amb la resta de recs i rieres de la xarxa hídrica d'aquesta part de la selva, la conca de la riera de Santa Coloma.

L'expressió mínima dels espais humits que resten, com aquest de l'estany de Sils, no sembla suficient per mantenir la biodiversitat en aquests temps de crisi.