MUNTANYA PALENTINA, OBSERVACIÓ DEL LLOP I ALTRES MAMÍFERS

El cap de setmana del 26 i 27 de setembre de 2026 planifiquem una expedició a la muntanya palentina l'amic Andreu Duclau i jo. Sortim el divendres 25, cap a les 6 de la tarda, de Gualba, conduint unes set hores i mitja fins a la petita població de Resoba, prop de Cervera de Pisuerga, a Palència. Arribem a destí cap a les 3 de la matinada. Aparquem a l'aparcament habilitat prop del punt d'observació i ja sentim bramar els cérvols per tota la muntanya, encara de nit però amb lluna plena. Descansem tres hores i ens dirigim al punt d'observació en cotxe mercès a una autorització que hem demanat i que ens concedeixen per un sol dia. Col·loquem els trípodes amb els telescopis terrestres i esperem que es faci de dia. Una mica abans de trenc d'alba comencen a arribar altres observadors a l'atalaia on ens trobem. I més i més, fins a unes 40 o 50 persones. Estem força junts. Hi ha gent que es col·loca en una petita plataforma una mica més avall.  Passades les vuit del matí ja albirem el primer llop, que creua un àrea de matolls a uns 250 metres de nosaltres. Desprès passa, ja per la vall, tota la llopada, potser 7 o 8 llops en filera. I més tard un juvenil s'asseu a terra i camina per una zona oberta de la vall, també prop de nosaltres. A la muntanya de roca nua que s'alça una mica més enllà es veuen voltors, i a la prada, vaques i cavalls pasturant tranquil·lament, compartint territori amb els llops. Sonen arreu i es deixen veure els pardals de bardissa, els cotolius, les tallaretes cuallargues, els pica-soques blaus, les gralles de bec vermell, els bitxacs comuns, les mallerengues, els roquerols, els picots garsers grossos, una àliga daurada, alguns passerells, els estornells, els pardals comuns o els pit rojos.

A la tarda anem fins a un altre punt d'observació més enllà per la mateixa pista, on es diu que hi ha un altre grup de llops, os i cérvol. Només veiem cérvol però tenim la sort de contemplar un episodi interessant: la competència entre mascles per un harem de 4 femelles, la lluita entre dos mascles i el canvi de bàndol de les femelles d'un mascle a un altre, amb la còpula del mascle guanyador a una de les femelles de l'harem. Mentrestant anem sentint la brama del cérvol per tota la muntanya.

Al dia següent, també ben d'hora, tornem al primer punt d'observació, aquesta vegada caminant 10 minuts des de l'aparcament, per tal de tornar a intentar fer l'albirament de llops. Salta una llebre ibèrica als nostres peus. Aquesta vegada, diumenge, es reuneix encara més gent en aquest punt, potser 60 o més persones. Algú porta binoculars amb visor tèrmic i descobreixen lluny a la prada un llop, estirat a terra dormint entre uns arbusts, a més de 500 metres en línia recta d'on som. Malgrat tot l'observació és bona i es perllonga molts minuts. Quan es comença a moure i desplaçar-se, ho fa caminant i el podem seguir una estona. Per la roca que s'alça des de la prada, corren i es persegueixen un desena d'isards.