A Campllong, en zona urbana de parcel·les sense edificar i prop del bosc de Can Nosa de vegades es pot trobar aquest animal insectívor tan especial i curiós, l'eriçó. L'espècie present aquí és l'eriçó fosc (Erinaceus europaeus), amb la cara fosca.
Especialment durant els mesos càlids és quan em sol aparèixer algun individu. De vegades me'l trobo fet una bola de punxes a l'asfalt i l'haig de treure del mig de la carretera agafant-lo amb una samarreta o jersei per no punxar-me. Molta de la seva mortalitat és provocada per aquest tipus de defensa passiva que el fa víctima del trànsit d'automòbils.
A part de les moltes característiques anatòmiques i de comportament que el caracteritzen, vull destacar un aspecte que desconeixia i que m'ha sobtat en fer-li fotografies. Durant una sèrie de nits l'he pogut anat trobant i fent-li fotos. No és fàcil, s'ha de dir, que mostri bé la seva anatomia, ja que és propens a amagar de seguida les seves parts més toves i vulnerables sota la capa de pels rígids i espinosos del seu dors. En algunes de les fotos, per sort, surten les extremitats anteriors i posteriors, on es pot apreciar el seu mode de locomoció i les característiques ungles. És aquest últim aspecte el que he investigat.
Tenen cinc dits amb ungles llargues en les extremitats posteriors, mentre que en les davanteres posseeixen cinc dits amb ungles curtes. Això és degut a les costums excavadores dels eriçons.
Els eriçons (tant l'eriçó clar com el fosc) tenen una ungla més llarga a les extremitats posteriors, utilitzada principalment per a l'auto-higiene (arribar a llocs de difícil accés per netejar-se entre les pues) i per excavar.
Aquesta adaptació és fonamental per a la seva supervivència per diversos motius:
Neteja i rascat: Com que tenen el dors cobert de pues, els resulta molt difícil arribar a certes zones de l'esquena per gratar-se o netejar-se de paràsits. Aquesta ungla allargada funciona com una pinta o rasclet.
Manteniment de les pues: Els permet eliminar brutícia i restes de pell morta o secrecions entre les espines.
Excavació: Encara que no són grans excavadors com els talps, utilitzen aquestes ungles posteriors per netejar els seus caus durant el dia o per desenterrar insectes i cucs, que són la base de la seva alimentació.
A les potes davanteres solen tenir les cinc ungles més curtes i resistents, ja que són les que suporten el pes i l'esforç principal per furgar a terra.
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
enllaços a més informació sobre l'espècie:
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar els teus comentaris sobre els posts publicats