L'any que la vida va respirar. L'any que els animals van recuperar part del territori. L'any que la vida salvatge es va tornar a manifestar a prop nostre. Quin gran any!
Va ser com fer un dejuni, una depuració necessària en defensa del nostre cos natural. Tant de bo ho féssim cada cinc anys...per exemple. Una treva, un punt mort, un reinici, un recordatori del que som, en el sentit més ampli.
A mi em va deixar imatges i moments inestimables, trobades plenes de joia i admiració, com aquells dos cadells de guineu jugant a la riera, on va fer el cau la seva mare.
O el cabirol que em va sortir a tocar de la mà...o el prat de dall d'Esclet inundat i ple d'ocells.
https://historiesnaturalsdentoni.blogspot.com/2020/05/asilvestrar.html?m=1
.JPG)
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar els teus comentaris sobre els posts publicats