LLUMS I OMBRES DEL LINX IBÈRIC

Sierra de Andújar, Jaén. 15 i 16 d'abril de 2025. 

Crònica d'un viatge d'observació del linx ibèric.

Aprofitant les vacances de Setmana Santa, faig un viatge per observar principalment el linx ibèric (Lynx pardinus), contractant els serveis d'una empresa de guies de natura, però també altra fauna típica d'aquests monts mediterranis ben conservats, com l'àliga imperial ibèrica (Aquila adalberti), la garsa blava, el voltor negre,...

El primer dia vam tenir molta sort i ja vam poder localitzar, tot sols, una femella de linx ibèric amb dues cries, dos cadells petits tot just acabats de sortir per primer cop del seu amagatall, en una època primerenca per aquestes troballes en aquesta espècie, com vam saber desprès pel nostre guia i altres persones enteses en la seva biologia i els seguiments de linx. Vam observar abastament la femella amb les seves cries, conduint-les fora del cau (invisible als nostres ulls per estar darrere un bloc de granit), alletant-les i netejant-les amb atents llepades. Mentrestant els cadells s'alimentaven i jugaven entre ells perseguint-se i apujant-se sobre la seva mare, que aguantava estoicament els seus jocs. Finalment va tornar a conduir les seves cries al seu cau. En aquesta observació, feta amb binocles i telescopi, ja vaig observar que la femella adulta, la mare dels cadells, semblava ser borni de l'ull dret.

Al dia següent vam anar amb el nostre guia contractat exactament al mateix punt d'observació, a veure els mateixos exemplars, la mateixa família de linx que vam veure el dia anterior per nosaltres mateixos. Al cap d'una estona vam poder localitzar la femella de linx un altre cop, aquesta vegada molt a prop de la pista on érem, asseguda sobre un bloc de granit, a escassos metres de distància. Es va aixecar i lentament es va introduir dins una escletxa de la roca on hi havia els seus cadells, ja que un d'ells va fer un parell d'intents de sortir. Així vam comprovar com la mare havia canviat les cries a un nou amagatall, un nou cau, però aquesta vegada molt a prop de la pista forestal on érem. Vam poder comprovar com efectivament la femella adulta era borni completament de l'ull dret. 

Aquesta va ser l'observació que vam fer del linx, considerant que vam tenir molta sort de poder localitzar aquests exemplars i veure l'escena familiar de l'alletament i el joc dels cadells amb la mare. Realment aquesta linx es veia molt acostumada a la proximitat dels humans ja que érem unes deu persones o més les que ens agrupàvem en aquell punt observant, fent fotos i comentant emocionats l'excepcional escena que estàvem gaudint.

Amb tot, i desprès de considerar alguns comentaris del nostre guia, haig de dir que aquest albirament del linx potser no és tan natural ni tan excepcional com sembla. Segons el nostre guia ens va confessar de forma confidencial, l'alimentació del linx en aquesta zona de la serra d'Andújar està compromesa pel fet que no hi ha abundància de conills, imprescindibles per la supervivència del linx ja que són la seva presa principal, per la qual cosa rep alimentació de forma artificial amb l'aportació de conills en algun tipus de tancat proper i suposo que ocult a la vista des de la pista. Segons el guia, el linx actualment prospera molt més a les zones baixes, als conreus d'oliveres on el conill és molt més abundant. Aquest fet em va semblar molt impactant i degradador de l'experiència que acabàvem de viure veien el linx. Vivia en llibertat realment? Jo crec que no. Crec que allò era més aviat un decorat que simulava un ecosistema en funcionament però que realment no funcionava. Perquè no hi havia més conills a la serra? Era a causa d'alguna malaltia del lagomorf o d'alguna disfunció del propi ecosistema? 

No sé la resposta però puc aventurar alguna. Durant l'observació del linx a la serra vam poder observar moltes altres espècies. Entre els mamífers, moltes espècies d'ungulats com el cérvol, amb més de 15 exemplars observats des del mateix punt en unes hores, la daina, uns cinc exemplars, el mufló, dos exemplars, la cabra salvatge, set exemplars mascles tots junts o el porc senglar, amb 3 adults i 4 garrins o porcells. La densitat d'ungulats era, doncs, excepcional, i considerant que no tenien cap depredador natural em sembla que la seva proliferació podria i de forma natural hauria de provocar sobrepoblació i un excés de pressió sobre la coberta vegetal de la serra, la qual cosa podria provocar dificultat no només per la seva supervivència sinó també per la resta de fitòfags de l'ecosistema, com és el cas del conills. Potser els conills no podien proliferar més en aquest medi degut a la pressió de consum d'herba dels grans ungulats salvatges. Crec que podria ser una explicació a la seva rarificació. Per mi es feia evident la falta d'un depredador que controlés les poblacions de grans ungulats salvatges i aquest gran depredador se'm feia evident que no podia ser altre que el llop. Però la parcel·lació en finques privades de tota o gran part de l'extensió de la serra, juntament amb la manca de predisposició política i social per la tornada del gran carnívor crec que faran impossible la seva reintroducció. Així doncs, un ecosistema ric però en fallida, mantingut de forma artificial i regulat amb la ingerència de la intervenció humana, bé pel manteniment artificial de la població del linx amb aportació externa de conills, bé per la regulació de les poblacions d'ungulats per la cacera per evitar sobrepoblacions excessives. Sigui com sigui, la comprovació del mal funcionament d'aquest ecosistema enfosqueix d'alguna manera el gaudi de les observacions fetes. La peça clau, el conill, ens indica què passa i perquè pot estar passant.

Tot el que es pot observar allà, des del linx a l'àguila imperial o els grans ocells carronyaires com el voltor lleonat o el negre, ens ofereixen una imatge d'abundor irreal. Un miratge. Un sistema en el que falten peces, peces importants que, malgrat l'aparença superficial de natura prístina i primigènia, d'ecosistema gairebé paradisíac, no permeten una genuïna autonomia del mateix. 

Estem acostumats a l'intervencionisme i a actuar sobre el medi com la nostra propietat, però hem de tornar a entendre que cuidar és assilvestrar, respectar els espais naturals i permetre actuar a les seves lleis, amb tots els actors necessaris. Especialment els que controlen el cim de la piràmide tròfica, els grans depredadors. No hi haurà linx sense el llop.