A Esclet, veïnat de Cassà de la Selva, els naturalistes sabem que durant les èpoques de migració molts ocells escullen passar-hi en els seus desplaçaments cap al nord o cap al sud. Al que anomenem migració de tardor, que comença bastant abans de la tardor del calendari astronòmic, cap a l'agost, hi ha alguns ocells molt fidels en el seu pas migratori per determinats territoris. Un d'aquests ocells és el corriol pit-roig (Eudromias morinellus). Habitualment són camps molt concrets de la geografia catalana, com Gallecs, a Mollet del Vallès, al Vallès oriental, o Esclet, Cassà de la Selva, al Gironès. Aquesta fidelitat característica en el temps i en l'espai, ha fet que molts amants dels ocells i la natura esperem amb delit aquestes dates per provar de veure'ls. Són ocells que crien al nord d'Europa, a Escòcia, Península escandinava, a la tundra... i fins i tot a alta muntanya en latituds més baixes com els Alps o fins i tot alguna parella als Pirineus. El seu pas post-nupcial, és a dir, de tornada a l'Àfrica als seus llocs d'hivernada, és quasi l'única oportunitat que tenim de veure'ls.
A Esclet s'aturen uns dies als camps de conreu llaurats i sense plantar que formen una extensa plana entre la Riera Verneda i la Riera Gotarra. Críptics i de mida petita (potser una mica més grans que un corriol petit, però no deixen de ser uns corriols) busquen recer i menjar entre els terrossos dels camps i l'escassa vegetació ruderal. Corretegen o s'ajupen al terra on són difícils de distingir. Tan sols la seva característica cella blanca els delata amb els binocles o el telescopi. Els naturalistes "escombrem" els camps amb els nostres aparells òptics amunt i avall per intentar trobar-los i gaudir uns minuts de la seva contemplació, normalment en grups. Fidels a la seva cita de pas, aquests dies s'han anat veient entre dos i nou corriols pit-rojos als camps d'Esclet, entre ells, adults i juvenils de l'any. Els adults tenen un cert dimorfisme sexual, com sol passar entre els ocells, només que entre els "morinellus", nom específic utilitzat sovint entre els observadors d'ocells i que faré servir a partir d'ara per referir-m'hi, aquest dimorfisme és invers. Invers només vol dir contrari al que és habitual en la majoria d'espècies d'ocells. Si en molts ocells és el mascle el que llueix uns colors més lluents, acolorits o conspicus, un disseny més contrastat, és perquè és el mascle el que ha de competir amb els altres mascles per atreure i demostrar a les femelles la seva òptima condició física, i per tant genètica, per a la reproducció. Les femelles solen ser més críptiques en els seus colors i dissenys, per passar més desapercebudes per als predadors i poder covar els seus ous amb més garanties d'èxit. En els "morinellus", aquest patró s'inverteix una mica, donat que la seva estratègia reproductora és diferent. Les femelles són poliàndriques, el que significa que s'uneixen a diversos mascles per procrear, els quals són els responsables de fer els nius i covar els ous, amb escassa participació de les femelles, a part de posar-hi els ous, és clar. Mascles i femelles són similars en plomatge nupcial: les femelles amb un pit gris granatós, cenyit per una banda blanca i negre, que contrasta amb el color castany de la part superior del ventre i sobretot amb el gran pegat o taca negra de la part inferior i el blanc de la part inferior de la cua; els mascles amb el pit més marronós i la taca negre del ventre molt més reduïda.
femella mascle
(imatges de la web de la SEO)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar els teus comentaris sobre els posts publicats