CARTA CONTRA LA CACERA

Els drets propis acaben on es trepitgen els dels demés. La cacera trepitja els drets dels altres, el dret a escoltar els sons de la natura en silenci, el dret a no sentir espetecs, el dret a tenir una fauna confiada i que et deixi apropar una mica sense espantar-se pel perill que suposa l'espècie humana, el dret a anar confiat pel camp, el dret a gaudir de la fauna i la natura en general sense posar en perill les espècies i l'equilibri ecològic, el dret a gaudir d'un cap de setmana sense trets, el dret a tenir un terra sense contaminar pels perdigons, el plom, els cartutxos abandonats, les llaunes de cervesa..., el dret a no haver d'escoltar una canilla de gossos udolant al teu voltant o la dringadissa de les seves esquelles, o la seva presència pertorbadora de la pau i la soledat, de les activitats dels animals i els seus quefers, el dret a no normalitzar la mort com una activitat esportiva i joiosa, que genera plaer, el dret a créixer amb uns hàbits de respecte i admiració pel nostre entorn, habituats a l'observació, el coneixement i el gaudi de la fauna i flora...

Per tot això crec que l'activitat de la caça s'hauria d'abolir en qualsevol país civilitzat i ser substituïda per l'observació naturalista, fomentada des de la infància, a les escoles i a les famílies, a les institucions del país. Seria un benefici per la salut de tots i pel conreu de les nostres capacitats sensitives, a part d'un benefici econòmic com a pol d'atracció de turisme respectuós i de qualitat pel país. Demanem aquest canvi!