PLATGES D'HIVERN, OCELLS, GOSSOS I PERSONES

 Avui he anat a la platja de Cubelles, al Garraf, a veure ocells marins i limícoles. Buscava sobretot dos becs de serra mitjans (Mergus serrator) que s'havien vist aquí, just a la platja de la tèrmica del Foix, una central tèrmica que ja està fora de servei i desmantellada, el que ha permès tot un procés de restauració de l'entorn. Les platges entre la desembocadura del riu Foix, a Cubelles, i el poble de Cunit, amb la central tèrmica entre els dos, són ara amples i amb vegetació natural, la qual cosa permet a molts ocells lligats als ambients costaners trobar-hi refugi i un lloc de descans. Especialment la platja de la tèrmica ofereix unes zones de sorra i aigües somes més tranquil·les, prop del mar obert, amb un accés més difícil per part de les persones. 

Quan he arribat, prop de les 8 del matí, el mar era mogut i trencava a la sorra en onades grosses. Feia maregassa i un vent fred i humit. He anat a diverses platges i buscant ocells, com una parella de gavines corses, he gaudit de les nombroses i grosses petxines que entapissen aquestes platges a l'hivern. Fa 35 anys solia venir per aquí a buscar-les i fer-ne una bonica col·lecció i vaig tenir la sort de veure també un parell de becs de serra mitjans. Des de llavors no n'havia tornat a veure. Quan he anat a la platja de la tèrmica, amb un ampli espigó paral·lel a la costa, he començat a veure ocells escampats per tot arreu: corriols camanegres, territs tresdits, gambes verdes, gavines vulgars o rialleres i capnegres, gavians de potes grogues, gavià fosc, xatracs becllargs, martinet blanc, bernats pescaires i corbs marins grossos. A l'aigua, un cabussó collnegre i finalment han aparegut primer un i finalment dos ànecs bec de serra mitjans, i també un blauet travessant la llacuna o estuari litoral en vol rasant sobre l'aigua, com solen fer-ho.

Mentre els observava i en gaudia ha arribat un gos i el seu amo. Han passat pel meu costat i ens hem saludat dient-nos bon dia, però tot seguit han anat directes a la part de sorra ocupada pels ocells, obviant descaradament el fet que jo estigués observant els ocells amb el telescopi i els prismàtics. M'he vist obligat a demanar a l'amo del gos que no el deixés apropar-se als ocells, ja que és un dels pocs llocs on tenen la possibilitat d'estat tranquils i m'ha mirat incrèdul dient: 

- Ah, la natura! És que s'entreté...

- Sí, ja ho sé, - li he contestat - precisament és el que s'ha de procurar evitar. Són ocells que necessiten aquesta tranquil·litat i és l'únic lloc que els hi queda. Fins i tot hi ha dos ànecs poc comuns a l'aigua que estic observant...

Finalment gos i persona han marxat cap a un altra platja limítrofa i els ocells han pogut recuperar la seva activitat o el seu descans, segons quins. Em pregunto perquè costa tant als amos dels gossos pensar en alguna cosa més que el benestar i el gaudi de les seves mascotes i no solen pensar en els éssers silvestres que es troben al seu medi. Actualment la fal·lera pels gossos fa que envaeixin tots els espais naturals o semi naturals sense respectar-los. Tot el territori es considera utilitzable i d'usdefruit prioritari dels humans en la seva totalitat i es busquen especialment els llocs tranquils i sense gent per ocupar-los i gaudir-ne en exclusiva, precisament per ser tant escassos i solitaris. He marxat de la platja amb un regust agredolç, per les observacions tan autèntiques en un retall de platja tranquil·la per un costat i per la irrupció egoista dels humans per l'altra.