CANVI CLIMÀTIC I PAPALLONES

2022 Ha estat un any nefast per les papallones en general. La sequera perllongada i la calor accentuada han fet que la vegetació primer i els insectes com les papallones, desprès, disminuïssin les seves poblacions. Només alguna papallona, adaptada a ambients molt àrids i secs, nord-africans de fet, i poc present fins ara entre nosaltres, ha reeixit i augmentat la seva freqüència. És la Sageta negra (Gegenes nostrodamus), ja detectada en anys recents a un alocar a prop d'Esclet, i que aquesta temporada s'ha fet habitual en aquest mateix lloc, segurament inaugurant una població reproductora més al nord que les que es coneixien fins ara. En altres llocs propers del Baix Empordà també ha passat el mateix cas i de fet, si mirem els mapes anuals d'observacions a Ornitho.cat, veurem clarament la seva progressiva extensió cap al nord.

2012	2013
2014	2015
2016	2017
2018	2019
2020	2021
2022	Conjunt de dades de les estacions del CBMS a Catalunya durant els últims 15 anys

Sageta negra (Gegenes nostrodamus)

Una altre observació puntual d'aquesta temporada ens fa pensar en el mateix efecte. Es tracta de la Papallona tigre (Danaus chryssipus), també provinent de l'Àfrica i latituds més càlides, amb un sol exemplar al mateix alocar esmentat. 

Aquests cas puntual i no significatiu com a una extensió del seu territori, no deixa de ser curiós i excepcional per la seva aparició en aquest lloc allunyat de la costa, per on sol desplaçar-se en les seves migracions. Apareix i es reprodueix amb periodicitat al Delta de l'Ebre arribant de vegades als Aiguamolls de l'Empordà com mostren els mapes d'exemple.

2021	2022
Papallona tigre (Danaus Chrysippus)

Aquests exemples ens expliquen una deriva cap al nord de papallones més pròpies d'ambients secs i extrems i per tant ens assenyalen clarament com a causa el canvi climàtic, juntament amb la davallada d'altres espècies adaptades tradicionalment al nostre clima i vegetació típiques fins ara.