PEL TERRA

6 de desembre de 2021

Els extensos camps d'Esclet roden en conreus gairebé tot l'any, excepte quan els llauren. Llavors queden un temps en guaret, mentre la terra s'aireja i guanya humitat i nitrogen de l'aire. Avui un d'aquests camps, entre Can Barnés i la Riera Verneda, resta acabat de llaurar entre els altres camps, ja coberts de l'espessa cabellera de fulles verdes del raigràs. Al mig, arraulit entre els solcs terrossos recent girats, descansa un grup de daurades grosses (Pluvialis apricaria). Les seves plomes tenen un bonic disseny tramat d'escates de color ocre grogós sobre fons marró fosc. Semblen decorades amb delicades cadenes daurades, com vestides de festa; bombolles de cava a punt de sortir a ballar. De la família dels corriols, són rodonets i més grans que els seus parents de maresma. És un limícola, sí, però més aviat de tundra, platges i marenys nòrdics. Es reprodueix a Islàndia, Escandinàvia i les Illes Britàniques, i aquí ens arriba només per hivernar. Trenta-dues daurades assolellant-se al llindar de l'hivern. 

Ja en Buffon deia que apareixien per les seves terres de França durant les pluges de tardor i és per aquesta raó que porten el nom de pluvialis, és a dir, pluvials. L'estació de les pluges ens porta hivernants emigrants del nord i ens canvia el paisatge vegetal.

Ara que els arbres caducifolis són totalment nusos de fulles els ocells ja no es poden amagar entre les seves branques i tendeixen a anar per terra, fins i tot els que no es desplacen sovint en aquest medi. Els aligots (set de junts avui en un camp del Pla de la Benaula), els pinsans, les titelles o qualsevol ocell buscarà el recer i l'aliment pel terra, caminant. Només els còrvids: cornelles i gaigs, prendran altiva possessió de les talaies dels arbres, gelosies de fusta verticals, transparents com finestres. 

Falten però, d'un temps ençà, les gregàries fredelugues amb els seus bàndols nombrosos i atapeïts, ara tan minsos. Les hordes d'aloses, cada cop més petites. Les esmirles esprintant arran de terra. Els tords ala-roigs, les grives cerdanes, els pinsans mecs i tants d'altres abans abundosos i ara cada cop més estranys i cars de veure. Tant de bo tornin els companys del nord a fer-nos companyia en els dies freds de l'hivern.