A la plana de la Selva els retalls de bosc de ribera que sobreviuen al ciment mostren una catifa de flors variades i adaptades a l'ombra i la humitat. Són les plantes nemorals o de sotabosc, una col·lecció acolorida de plantes que ens parlen de llocs més al nord. Són el lliri de neu (Galanthus nivalis), el marcòlic (Lilium martagon), les anèmones (Anemona nemorosa i Anemona ranunculoides), el corniol (Aquilegia vulgaris), la llet d'ocell (Ornithogalum umbellatum), la consolda menor (Symphytum tuberosum), o el cucut (Primula veris). Plantes que viuen a la plana en reductes petits, isolats, pura resistència, regalant-nos la seva magnificència des dels primers dies de l'any i quan comença la primavera.
En un racó ombrívol de l'estany de Sils i on també hi és present el lliri de neu, he descobert un sol peu de cucut, una planta anunciadora de la primavera. Potser d'aquí el seu nom vulgar, com l'ocell que arriba a casa nostra per les mateixes dates.
El racó on l'he descobert és, malauradament, sotmès a moviments de terra amb maquinària pesada de forma periòdica, per evitar inundacions puntuals del camí de la sèquia de Sils. Un racó que hauria de figurar com a espai a tenir en compte en les intervencions a l'Estany perquè no acabin amb aquests reductes botànics singulars.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Pots deixar els teus comentaris sobre els posts publicats