WINTER IS COMING

27 d'octubre de 2018

Una de les raons per les que escric aquesta mena de diari, és per recordar i donar sentit a les trobades que tinc amb el éssers naturals. Avui no he pogut sortir. El temps i altres imponderables m'ho han impedit. I avui canvien l'hora a l'horari d'hivern: es farà fosc més aviat. Això vol dir menys temps per fer sortides o per passar pels meus "patchs" habituals encara que només sigui anant i venint de la feina. Visc pràcticament de les meves observacions, dels breus moments que dedico a passejar per la natura. Reviso aquests instants mentalment i els paladejo en la memòria. I també somnio amb selves i penya-segats, amb rius i amb boscos de veritat. La meva forma de vida no s'adiu amb el que vull. I s'acosta l'hivern. L'hivern fosc i ple d'obligacions i interferències amb la meva vocació, que és estimar la natura. M'enfronto a aquesta mancança, a aquesta frustració per venir amb el neguit del presoner, amb la urgència de fer plans per passar aquest tràngol. Ara és l'hora de fer sortides i excursions diferents i amb objectius nous. L'hivern també ofereix oportunitats. Fa temps que vull anar al Pedraforca i al Cadí a observar el Pela-roques, la Perdiu xerra o la Perdiu blanca o fins i tot el gran Gall fer. Els Remena-rocs del Delta de l'Ebre. Els Ducs de les Gavarres. El Còlit negre a la Timoneda d'Alfés, a Lleida. Potser les Grues a Gallocanta...
Tot i que la vida diària civilitzada sembla feta i pensada per omplir totes les hores, ocupar tots els moments, oblidar tots els somnis, ofegar tots els alès de vida, no hi ha res més estimulant i esperançador que planejar una sortida a la natura en un lloc diferent a l'habitual.