dimecres, 25 de desembre del 2019

COLEÒPTERS A LA NIT

COLEÒPTERS A LA NIT

L'estiu de 2019 ha estat ple de troballes d'escarabats, principalment xilòfags. Va començar una nit de juny amb una intrusió d'un d'ells al menjador de casa, un esplèndid exemplar de Banyarriquer dels roures (Cerambyx welensii) de llarguíssimes antenes, i es va anar estenent als carrers del voltant de casa, en recerca nocturna de coleòpters. Era habitual trobar exemplars d'Escarabat rinoceront (Oryctes nasicornis), els mascles del qual ostenten una banya a la part davantera del cap. En vaig trobar  27 en total, 13 mascles i 14 femelles del 25 de juny fins al 24 de juliol (gairebé un mes). Molts eren a prop dels fanals del carrer, al peu dels quals queien desprès de xocar contra la llum, així que de vegades els trobava cap per amunt i els havia de girar. Altres vegades també els havia de treure del mig de l'asfalt del carrer per que no els trepitgessin els cotxes. També va tornar a sortir algun exemplar més de Banyarriquer dels roures (3 en total) i d'altres, tan interessants com Calosoma maderae, el freqüent Dorcus parallelipipedus o un preciós mascle d'una espècie d'escanyapolls (Lucanus pontbrianti), amb les seves enormes mandíbules (tot i que no tant com les de Lucanus cervus). Finalment, aquesta vegada a Sils, vaig trobar una femella d'un altre banyarriquer: Ergates faber.
Aquests insectes, excepte Calosoma maderae que és caçadora d'erugues, s’alimenten principalment, i sobretot en estat larvari, (que en algunes espècies pot durar de tres a cinc anys) de matèries vegetals, sobretot fusta, sigui d’arbres vius o morts, d’arrels, branques o del tronc segons el règim alimentari de l’espècie que es tracti.
La saproxília, que així es diu aquest tipus d'alimentació, permet la descomposició més ràpida de la fusta als boscos i sol ser indicador de boscos madurs o en bon estat de conservació. Sembla ser que la roureda mixta a prop de casa, coneguda com a Bosc d'en Nosa, reuneix bones condicions.
Els coleòpters no es deixen veure gaire de dia, i menys si són de bona mida, una queixalada substancial per qualsevol depredador. Per això em vaig afeccionar a sortir de nits a veure'ls.
En qualsevol cas una bona excusa per sortir a fer un volt abans d'anar a dormir, on podien sortir també grills, pregadéus, gripaus o les estimades òlibes que nien a prop de casa.

 
Cerambyx welensii
 
Oryctes nasicornis
 
Calosoma maderae
 
Dorcus parallelipipedus
 
Lucanus pontbrianti
 
Ergates faber


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Pots deixar els teus comentaris sobre els posts publicats

PARDALEJANT PER LES TERRES DE PONENT

Recuperar la il·lusió per l'exploració i el descobriment, la simple possibilitat de veure animals que tenia mitificats per inaccessibles...