ESCLET, L'ATRACCIÓ DE L'AIGUA

 

Esclet, l’atracció de l’aigua

Des de finals de l’any passat i durant tot el mes de gener d’enguany les pluges han anat caient i amarant d’aigua els nostres camps i paisatges. Tant, que finalment han omplert els assedegats aqüífers i s’han estanyat els camps. Feia molt de temps, tal cop des del temporal Glòria, al 2020, que això no passava. Molta gent ha sortit a gaudir d’aquests espais plens d’aigua que, com miralls, ens atreuen. També perquè és allà on es desenvolupen espectacles naturals que no podem veure de cap altra manera.

Antigament, d’espais d’aquesta mena es formaven tot sovint. Se’n deien maresmes i aiguamolls i poc a poc es van anar drenant fent recs i canalitzant rieres per evitar aquests desbordaments. La vegetació natural també els mantenia més impermeables.

Un d’aquests espais, potser el més important dins del municipi de Cassà, és el prat de dall d’Esclet i el seu redós. Totalment inundat i ple d’aigua, des del primer moment, ja a finals de desembre, va aconseguir atreure molts ocells d’ambients aquàtics i humits. Ànecs com els clàssics collverds, cullerots, els petits xarxets, alguns ànecs blancs, oques vulgars i egípcies i algun cabusset, han anat passant i alguns quedant-se a lloc durant molts dies. També han passat limícoles, ocells de potes més o menys llargues que caminen per zones inundades buscant el seu menjar, alguns de becs llargs i corbats com els becuts o fins i tot un capó reial, i d’altres més modestos i petits com xivites, becadells i becades. Ocells que venen a hivernar entre nosaltres, als camps i baldius, però que troben el seu hàbitat ideal en camps amb una làmina d’aigua, com les fredelugues i les daurades grosses, aquest any amb bandades nombroses com no es veien des de fa molts anys. Altres grans ocells típics d’aiguamoll que solen visitar el prat, com els esvelts bernats pescaires o els blancs i modestos esplugabous, un agró blanc, una cigonya i fins i tot un bàndol de senyorials grues, que s’han acostat a passar la nit al prat durant els seus viatges migratoris. S'ha de dir també que, en un espai tant petit i exposat per camins, la sobre freqüentació humana fa que moltes aus no es mantinguin molt de temps presents i que algunes no la suportin, marxant en temps molt breu.

També hi són presents altres ocells que passen l’hivern entre nosaltres: les aloses, els passerells, els repicatalons, pinsans, caderneres, verdums, gafarrons, pardals de bardissa, pit-rojos, algun puput, gratapalles, raspinells, pardals comuns i xarrecs, mallerengues, mosquiters, bruels, els abundants estornells o els comuns coloms de bosc, els tudons, les sorolloses cornelles negres i els gaigs i alguns corbs. I evidentment els rapinyaires, que es veuen atrets per tota aquesta munió de possibles preses: arpelles, esmerles, esparvers, astors i falcons pelegrins, amén dels nombrosos xoriguers i aligots, que es dediquen als petits rosegadors i musaranyes. I la nocturna òliba i el mussol comú.

El prat de dall d’Esclet i tots els seus voltants formen un important espai d’alimentació i també d’aturada durant les migracions, per molts ocells. Un lloc que també ens atrau als humans, per tot allò que té de silvestre i abundant. Un lloc d’horitzons amples i coneguts, emmarcat per muntanyes que reconeixem com ben nostres, el blanc Canigó i tot el Pirineu al fons, el Rocacorba, les cingleres del Far i Sant Roc, les Guilleries i el Montseny. Un lloc que és casa nostra i que encara manté alguns dels nostres veïns salvatges, que ens dona aire, vistes i respir.

Aquests valors naturals, ja molt coneguts no només dins la comarca sinó a tot el país, són molt fràgils i depenen de manera peremptòria del manteniment de petits espais de vegetació natural i d’un mínim de pau i tranquil·litat per que els animals puguin fer la seva.

Mantenir aquest petit refugi de fauna hauria de ser una prioritat per tots, particulars, empreses i ajuntaments.

MÉS ESCLET INUNDAT

Abundant en l'anterior entrada del mateix títol, més ocells de zones humides segueixen arribant a Esclet. Esplugabous, xivites, un capó reial i fins a vint-i-nou grues l'han visitat aquests dies, a més d'alguns dels ja esmentats que continuen a lloc, com fredelugues, daurades grosses (fins a 54!), bernats pescaires, oques egipcies i xarxets.

S'ha de dir que la sobrefreqüentació humana fa que moltes aus no es mantinguin molt de temps presents i que algunes no la suportin, marxant en temps molt breu. Mantenir aquest petit refugi de fauna hauria de ser una prioritat per tots, particulars, empreses i ajuntaments.

VOLIEN SER REFLEXIONS ENTORN AL RETORN AL SILVESTRISME I HA DERIVAT EN UN ALTRE COSA... O POTSER NO.

Sovint, durant les converses amb els altres naturalistes, ocellaires, observadors de la natura o com els vulgueu dir, surt el desig manifest i explícit d'un retorn a un món més silvestre i menys, molt menys ocupat per la humanitat, considerada com una invasora dels dominis naturals, d'allò silvestre, de la NATURA. Segurament és una reacció a l'ocupació total del territori per la humanitat ociosa del nostre primer món i la seva (nostra) tendència a ocupar el lloc preeminent al territori. Al pensament que tot està disponible per a nosaltres, que, de fet, tota la terra ens pertany y està feta per al nostre ús, en funció nostre, si és que m'enteneu. Aquest enyor o desig de consideració dels altres éssers vius pot semblar estrany, sobretot quan el medi, la natura o el que queda d'ella en un entorn molt modificat per la mà humana, ha quedat relegat a escletxes i racons molt petits i la nostra vida es fa aliena a les condicions naturals i dependents de la resta d'elements dels ecosistemes. La natura o l'entorn només serveix per a la seva explotació productiva, agrícola o d'altres recursos naturals, l'ocupació per albergar edificis habitables o industrials, o per al seu gaudir, l'ocupació d'ús, concretada en el pas pels desplaçaments per fer esport, passejar, dur els gossos a córrer, fer festes, pícnics i raves alcohòliques... i per la cacera i la recol·lecció de productes silvestres. També, per cert, com a lloc on abocar residus lluny dels llocs d'habitatge.

Com a reacció, aquesta part de la població més preocupada per la Natura, considera que no hi ha suficient amb "conservar" alguns espais en un estat més natural que la resta, sense tanta ocupació humana, sinó que hauríem de trobar la manera de canviar la nostra consideració del món com a usdefruit exclusiu de l'home i disminuir la tassa d'explotació a nivells més baixos. Això implicaria una mentalitat de reutilització i disminució d'utilització dels recursos, un canvi a una economia circular, no de depredació infinita, d'utilitzar i llençar, de consumir com a fi últim del nostre esdevenir, a una negació del capitalisme salvatge, vaja. També com a ideari de redistribució de la riquesa i de limitació del consum individual. Una economia del bé comú. S'assembla molt al comunisme, sí, però més participatiu i conscient, i sobre tot més respectuós de la relació amb la terra. I amb nosaltres mateixos. És una utopia. Però les utopies serveixen per marcar i mantenir els rumbs, les accions individuals i dels que estan a les administracions, des de les locals a les més altes. Per exemple: un ajuntament pot promocionar espais de respecte pels altres éssers naturals, per les xarxes hídriques, rius i rieres, venes reals del territori, promocionar la cultura del coneixement i gaudi respectuós del medi, els espais d'intercanvi, reutilització, reciclatge real, reparació, convivència, intercanvi de serveis, autonomia econòmica territorial...etcètera, etcètera. En canvi, la manca d'un ideal només marca una inconsciència,  manca de propòsits a llarg termini i una recreació del model imperant sense cap mena de reflexió ni crítica, sense una voluntat real.

Malgrat que això sembli difícil d'edificar, mantenir una idea de respecte pels recursos i per l'ocupació que en fem de la Terra, no és una idea aliena a la majoria de persones quan se'ls hi expressa explícitament. És, per tant desitjable com a fi i digne de mantenir com a consideració dins dels més alts propòsits. 

I no només per l'any nou.