PLATGES D'HIVERN, OCELLS, GOSSOS I PERSONES

 Avui he anat a la platja de Cubelles, a la comarca del Garraf, a veure ocells marins i limícoles. Buscava sobretot dos becs de serra mitjans (Mergus serrator), una espècie d'ànecs marins  que s'havien vist aquí, just a la platja de la tèrmica del Foix, una central tèrmica que ja està fora de servei i desmantellada, el que ha permès tot un procés de restauració de l'entorn. Les platges entre la desembocadura del riu Foix, a Cubelles, i el poble de Cunit, amb la central tèrmica entre els dos, són ara amples i amb vegetació natural, la qual cosa permet a molts ocells lligats als ambients costaners trobar-hi refugi i un lloc de descans. Especialment la platja de la tèrmica ofereix unes zones de sorra i aigües somes més tranquil·les, prop del mar obert, amb un accés més difícil per part de les persones. 

Quan he arribat, prop de les 8 del matí, el mar era mogut i trencava a la sorra en onades grosses. Feia maregassa i un vent fred i humit. He anat a diverses platges i buscant ocells, com una parella de gavines corses, he gaudit de les nombroses i grosses petxines que entapissen aquestes platges a l'hivern. Fa 35 anys solia venir per aquí a buscar-les i fer-ne una bonica col·lecció i vaig tenir la sort de veure també un parell de becs de serra mitjans. Des de llavors no n'havia tornat a veure. Quan he anat a la platja de la tèrmica, amb un ampli espigó paral·lel a la costa, he començat a veure ocells escampats per tot arreu: corriols camanegres, territs tresdits, gambes verdes, gavines vulgars o rialleres i capnegres, gavians de potes grogues, gavià fosc, xatracs becllargs, martinet blanc, bernats pescaires i corbs marins grossos. A l'aigua, un cabussó collnegre i finalment han aparegut primer un i desprès dos ànecs bec de serra mitjans així com també un blauet travessant la llacuna o estuari litoral en vol rasant sobre l'aigua, com solen fer-ho.

Mentre els observava i en gaudia ha arribat un gos i el seu amo. Han passat pel meu costat i ens hem saludat dient-nos bon dia, però tot seguit han anat directes a la part de sorra ocupada pels ocells, obviant descaradament el fet que jo estigués observant els ocells amb el telescopi i els prismàtics. M'he vist obligat a demanar a l'amo del gos que no el deixés apropar-se als ocells, ja que és un dels pocs llocs on tenen la possibilitat d'estat tranquils i m'ha mirat incrèdul dient: 

- Ah, la natura! És que s'entreté...

- Sí, ja ho sé, - li he contestat - precisament és el que s'ha de procurar evitar. Són ocells que necessiten aquesta tranquil·litat i és l'únic lloc que els hi queda. Fins i tot hi ha dos ànecs poc comuns a l'aigua que estic observant...

Finalment gos i persona han marxat cap a un altra platja limítrofa i els ocells han pogut recuperar la seva activitat o el seu descans, segons quins. Em pregunto perquè costa tant als amos dels gossos pensar en alguna cosa més que el benestar i el gaudi de les seves mascotes i no solen pensar en els éssers silvestres que es troben al seu medi. Actualment la fal·lera pels gossos fa que envaeixin tots els espais naturals o semi naturals sense respectar-los. Tot el territori es considera utilitzable i d'usdefruit prioritari dels humans en la seva totalitat i es busquen especialment els llocs tranquils i sense gent per ocupar-los i gaudir-ne en exclusiva, precisament per ser tant escassos i solitaris. He marxat de la platja amb un regust agredolç, per les observacions tan autèntiques en un retall de platja tranquil·la per un costat i per la irrupció egoista dels humans per l'altra.

EL MEU "GRAN ANY"

 El nombre total d'aus observades per mi durant l'any 2024 ha estat de 250 espècies, entre Catalunya (238), Aragó (7 més de diferents), Astúries (3 més), Manchester (U.K.) (1 més) i Amélie les Bains (sud de França) (1 més).

Alguns d'ells eren "Bimbo" (nous) per a mi i tant desitjats com el pela-roques, la ganga, la xurra o l'àliga imperial.

En part gràcies a les sortides i expedicions amb l'amic Andreu Duclau i també a la participació al "joc de l'ocell diari", aquest any ha estat per a mi excepcional i el considero el meu gran any fins al moment d'observació d'ocells i animals en general. 

Un "Gran any" és un repte personal per observar el màxim possible d'espècies. No he portat a l'extrem aquesta màxima però sí que he fet esforços extra per sumar observacions a la meva llista. El que més m'agrada i m'omple, en realitat, és passar temps en un entorn silvestre i gaudir del comportament de les espècies en el seu medi.

TERRIT FOSC (Calidris maritima)

Avui cinc de gener de 2025, a l'espigó del port de Platja d'Aro, dos territs foscos (Calidris maritima), dels quals n'he vist un, s'alimentaven a la zona intermareal de les roques, allà on les algues coralines, com la Corallina officinalis, ocupen la part de les roques llepada per les onades. Aquest territ no es desplaça per les zones humides i la zona sorrenca intermareal sinó que prefereix les zones rocoses exposades a l'embat de les onades on creixen les algues que donen refugi i aliment a petits invertebrats marins, crustacis, insectes i mol·luscs, dels que s'alimenten. 

Aquesta espècie practica una estratègia reproductora en la que la femella escull el mascle a partir dels nius que aquest li presenta, posa entre 3 i 4 ous en un d'ells i és el mascle el que s'ocupa majoritàriament de la incubació i la criança dels pollets.

Cria a la tundra i les illes de l'àrtic a Canadà, Groenlàndia, Islàndia i les zones costaneres del nord d'Europa i migra cap a les zones de l'Atlàntic lliures de gel, arribant fins al nord de Portugal a Europa. 

Aquest petit ocell àrtic arriba en rares ocasions com a hivernant fins al Mediterrani, sent la majoria d'albiraments al desembre i el gener. Aquests primers dies de l'any s'han vist diversos exemplars al port olímpic de Barcelona i al delta del Llobregat, a part dels de Platja d'Aro.

També a la platja gran de Platja d'Aro sis cabussons collnegres arribats del nord, nedant junts molt a prop de la sorra.

CARTA CONTRA LA CACERA

Els drets propis acaben on es trepitgen els dels demés. La cacera trepitja els drets dels altres, el dret a escoltar els sons de la natura en silenci, el dret a no sentir espetecs, el dret a tenir una fauna confiada i que et deixi apropar una mica sense espantar-se pel perill que suposa l'espècie humana, el dret a anar confiat pel camp, el dret a gaudir de la fauna i la natura en general sense posar en perill les espècies i l'equilibri ecològic, el dret a gaudir d'un cap de setmana sense trets, el dret a tenir un terra sense contaminar pels perdigons, el plom, els cartutxos abandonats, les llaunes de cervesa..., el dret a no haver d'escoltar una canilla de gossos udolant al teu voltant o la dringadissa de les seves esquelles, o la seva presència pertorbadora de la pau i la soledat, de les activitats dels animals i els seus quefers, el dret a no normalitzar la mort com una activitat esportiva i joiosa, que genera plaer, el dret a créixer amb uns hàbits de respecte i admiració pel nostre entorn, habituats a l'observació, el coneixement i el gaudi de la fauna i flora...

Per tot això crec que l'activitat de la caça s'hauria d'abolir en qualsevol país civilitzat i ser substituïda per l'observació naturalista, fomentada des de la infància, a les escoles i a les famílies, a les institucions del país. Seria un benefici per la salut de tots i pel conreu de les nostres capacitats sensitives, a part d'un benefici econòmic com a pol d'atracció de turisme respectuós i de qualitat pel país. Demanem aquest canvi!