* HISTÒRIES NATURALS D'ESCLET I ALTRES INDRETS: DIARI D'ESCLET. ECOSISTEMA ALOCAR (11 i 17 de setembre de 2023)

dilluns, 11 de setembre del 2023

DIARI D'ESCLET. ECOSISTEMA ALOCAR (11 i 17 de setembre de 2023)

A l'entorn d'Esclet hi ha diversos alocars alguns dels quals visito amb regularitat. Són llocs amb diverses mates d'aloc (Vitex agnus-castus), un arbust caducifoli de fulles profundament palmades i flors de color blau lilós. La seva floració, que es dona entre els mesos de juny i setembre, proveeix de nèctar molts insectes que el visiten amb assiduïtat i de retruc convida paràsits i depredadors a utilitzar-lo com a territori de cacera.

Aquest setembre, varies mates continuen florides, mentre que d'altres ja han fructificat. Malgrat l'entestament del pagès en "netejar" els marges, l'aloc és una planta molt persistent, capaç de brotar de nou de soca-rel com ha fet aquest any. A aquestes alçades de l'estiu ja no rep tantes visites de papallones i altres invertebrats com al juliol i l'agost però encara es poden veure papallones diürnes (ropalòcers) com la sageta negre (Gegenes nostrodamus), una papallona africana en plena expansió degut al canvi climàtic i l'aridització de l'entorn, damer roig (Melitaea didyma), dard ros (Ochlodes sylvanus), papallona reina (Papilio machaon), bruixa (Brintesia circe), capgrós comú (Carcharodus alceae), merlet comú (Pyrgus malvoides), blaveta comuna (Polyommatus icarus), blaveta dels pèsols (Lampides boeticus), blaveta estriada (Leptotes pirithous), Safranera de l'alfals (Colias crocea), blanqueta de la col (Pieris rapae) i pòntia comuna (Pontia daplidice). També trobem arnes o "papallones nocturnes" (heteròcers), com Heliothis peltigera, Emmelia trabealis, Rhodometra sacraria, Macroglossum stellatarum, etc.; el borinot negre o abella fustera (Xylocopa violacea), l'abellot Bombus terrestris i d'altres himenòpters com l'abella Amegilla quadrifasciata, la vespa caçadora Ammophila sabulosa, la vespa Scolia hirta...; aranya cranc (Thomisus onustus) a l'aguait i assalt d'insectes que acudeixin a libar les flors de l'aloc, ajudada per la seva tècnica de camuflatge consistent en la capacitat de canviar de color depenent de la flor en que es trobi; Hemípters com la xinxe Carpocoris fuscispinus o la Graphosoma lineatum ssp. italicum; el pregadéus (Mantis religiosa), sempre a l'aguait de preses; i fins i tot tres saltamartins del gènere Aiolopus morts i abraçats fortament dalt de les espigues florals, infectats pel fong Entomophaga grylli, que ataca el seu sistema nerviós i els indueix a adoptar aquesta posició enlairada per poder escampar millor les seves espores. És a dir, que converteix els saltamartins virtualment en "zombies" que només actuaran per l'alimentació i propagació dels fongs.