Malgrat haver esmentat ja aspectes d'aquests falcònids en altres posts d'aquest mateix bloc, crec que val la pena comentar el cas de la visita regular dels Falcons de la reina (Falco eleonorae) a un tram concret del riu Ter, entre Verges, Foixà, Colomers i Ultramort. Cada any per les mateixes dates, un nombre considerable d'aquests falcons especialitzats en la captura d'ocells migradors al mar i que crien en penya-segats marins de les illes Balears, visiten aquesta contrada a la recerca d'un recurs molt concret i estacional: els escarabats de Sant Joan. Efectivament, és els dies previs a Sant Joan quan aquests escarabats del gènere Melolontha fan la seva emergència com a adults, s'aparellen i les femelles d'aquests insectes fan vols des dels arbres fins als prats, per fer la posta. Aquest fet és tan regular i conegut que s'esmenta fins i tot a les guies de camp sobre rapinyaires a Catalunya.
Avui, 15 de juny, he visitat aquest indret i he pogut veure dos exemplars del Falcó de la reina, un de fase clara o morfo clar i un de fase fosca o morfo fosc, ja que aquesta espècie de rapinyaire, com passa amb d'altres (Àguila calçada per exemple), es presenta en dues lliurees diferents, una més acolorida i l'altre melànica, totalment fosca, les dues "morfos" esmentades més amunt. Un dels exemplars, posat en un pollancre de la riba del Ter, s'ha deixat veure a plaer durant molta estona, podent-li fer algunes fotos. A primeres hores del matí s'han vist fins a 8 exemplars a l'entorn d'aquest punt. Això és així perquè aquests falcons tenen comportaments gregaris, crien en colònies als penya-segats marins i s'ajunten per aprofitar recursos tròfics com aquest dels escarabats coincidint en aquest espai durant unes poques setmanes.
Fent una petita recerca bibliogràfica i webgràfica, he pogut aclarir una mica alguns interrogants sobre aquest comportament en particular.
L'alimentació d'aquests falcons es basa en dos recursos: insectes i ocells del grup dels passeriformes.
Tal com diu la "Guia de rapinyaires de Catalunya" de Fran Trabalon i Àlex Ollé:
"Els insectes, i concretament les cigales, llagostes i ortòpters en general, odonats i coleòpters, són la font gairebé exclusiva d'alimentació per als exemplars que es troben fora del període reproductor -com el cas de Catalunya-, inclosa la hivernada a Madagascar. Els ocells són el recurs principal durant l'època reproductora, al setembre i l'octubre, quan hi ha un gran moviment de passeriformes en migració; els illots on hi ha les colònies reben una important quantitat d'ocells que, sovint esgotats, s'aturen per aquests punts del Mediterrani i de l'Atlàntic. (...) Els coleòpters juguen un paper important en la seva alimentació, especialment quan han arribat a la primavera i romanen un temps a diversos territoris abans d'instal·lar-se a les zones de nidificació. (...) Són habituals les concentracions d'exemplars durant alguns dies en zones on emergeixen gran nombre d'insectes, sobretot l'escarabat de Sant Joan, el quan pot ser molt abundant localment. (...) També les zones que han patit incendis poden resultar bons punts de concentració d'insectes, i alhora atraure els falcons."
"Durant l'hivern es troben en ambients del tot diferents (als dels llocs de cria, illes i penya-segats marins principalment), ja que ocupen boscos humits ben conservats i els seus marges. Des d'aquestes zones els falcons es desplacen a altres àrees obertes i a cultius on resulta més fàcil capturar els insectes."
Un falcó de la reina o falcó marí de morfo clar, avui al Ter, entre Verges i Ultramort.
.JPG)
