Des de la corba d'una carretera a la comarca del Solsonès, entre Odén i les pistes d'esquí de Port del Comte, apareix de sobte una gran carpa coberta d'un enreixat, com una gran gàbia per gallines, però de cinc pisos d'alçària i amb dues o tres gàbies una mica més petites darrere. De la carretera estant semblen mastodòntiques però l'efecte de prop, quan ens acostem per una pista de terra, encara és més gran. A dins, uns ocells volen donant-hi voltes tota l'estona, canviant de lloc, mentre d'altres resten quiets posats a uns sortints. Semblen coloms, però més grans. El misteri es desvetlla de seguida. L'efecte conjunt de les enormes carpes i el fet que siguin ocupades per ni més ni menys que grans falcons pelegrins, blancs i negres, fa una impressió d'irrealitat o d'estranya història de ciència ficció. No ens en podem avenir de veure una granja de falcons com aquesta, al mig de la muntanya.
No gaire lluny d'allí hi ha un petit zoo de fauna local, el "Zoo del Pirineu", a on ens aturem i ens expliquen tot el cas de les gàbies gegants: es tracta d'una granja de cria de falcons en captivitat a gran escala, la més gran del món, que abasteix principalment el mercat àrab, els grans xeics que tenen multitud de falcons de falconeria i competeixen entre ells. També abasteixen els aeroports pel control d'ocells a les pistes d'enlairament i aterratge. L'empresa es diu Roc Falcon. Els falcons que crien són principalment el grifó, el sagrat, el llaner i híbrids d'aquestes espècies. No són els únics criadors de falcons, es clar. A la xarxa en podreu trobar molts més, però sí que són, i de llarg, els més grans productors. Un falcó dels seus pot arribar a valdre força milers d'euros i aquesta és l'explicació de la seva rendibilitat i la seva existència. No trobareu ressenyes a internet ni una web oficial de l'empresa. La seva història, curiosament, la trobareu millor explicada al web del Zoo del Pirineu, on els seus fundadors expliquen la seva història personal que els ha dut a fer aquest projecte i com està de lligat, històrica i sentimentalment en part, amb la factoria de falcons de Roc Falcon. Una història d'amors, desamors i nous amors que va portar una família i un negoci des d'alemanya a implantar-se al cor del Prepirineu més deshabitat i a reinventar-se desprès de trencar la parella amb un nou projecte i una nova parella.
Al Zoo del Pirineu basen el seu espectacle en els "rapis", els ocells rapinyaires. Te'ls fan passar per sobre i si pagues una mica més te'ls deixen tocar a més a més. Fins i tot tenen una femella de Grifó blanc, el gran falcó del nord, procedent de Roc Falcon. Però, per a mi, les estrelles són els mamífers, la guineu, el cérvol i la geneta. Els animals de pèl sempre ens colpeixen molt més. Potser perquè són dels nostres, més propers, més iguals i també més esquius i fugissers. La seva mirada és més la nostra.
L'entorn on és ubicat el zoo és espectacular: just a l'esquena del centre de fauna hi ha un penya-segat, la Roca de Canalda, on hi cria una parella d'Aufranys amb el seu poll de l'any i volen tot tipus d'aus silvestres. Em sembla sempre més interessant veure les aus lliures i sense domesticar per l'home, per molt que el lloable projecte del zoo permeti salvar exemplars ferits i que d'una altra manera haguessin mort.
No gaire lluny d'allí hi ha un petit zoo de fauna local, el "Zoo del Pirineu", a on ens aturem i ens expliquen tot el cas de les gàbies gegants: es tracta d'una granja de cria de falcons en captivitat a gran escala, la més gran del món, que abasteix principalment el mercat àrab, els grans xeics que tenen multitud de falcons de falconeria i competeixen entre ells. També abasteixen els aeroports pel control d'ocells a les pistes d'enlairament i aterratge. L'empresa es diu Roc Falcon. Els falcons que crien són principalment el grifó, el sagrat, el llaner i híbrids d'aquestes espècies. No són els únics criadors de falcons, es clar. A la xarxa en podreu trobar molts més, però sí que són, i de llarg, els més grans productors. Un falcó dels seus pot arribar a valdre força milers d'euros i aquesta és l'explicació de la seva rendibilitat i la seva existència. No trobareu ressenyes a internet ni una web oficial de l'empresa. La seva història, curiosament, la trobareu millor explicada al web del Zoo del Pirineu, on els seus fundadors expliquen la seva història personal que els ha dut a fer aquest projecte i com està de lligat, històrica i sentimentalment en part, amb la factoria de falcons de Roc Falcon. Una història d'amors, desamors i nous amors que va portar una família i un negoci des d'alemanya a implantar-se al cor del Prepirineu més deshabitat i a reinventar-se desprès de trencar la parella amb un nou projecte i una nova parella.
Al Zoo del Pirineu basen el seu espectacle en els "rapis", els ocells rapinyaires. Te'ls fan passar per sobre i si pagues una mica més te'ls deixen tocar a més a més. Fins i tot tenen una femella de Grifó blanc, el gran falcó del nord, procedent de Roc Falcon. Però, per a mi, les estrelles són els mamífers, la guineu, el cérvol i la geneta. Els animals de pèl sempre ens colpeixen molt més. Potser perquè són dels nostres, més propers, més iguals i també més esquius i fugissers. La seva mirada és més la nostra.
L'entorn on és ubicat el zoo és espectacular: just a l'esquena del centre de fauna hi ha un penya-segat, la Roca de Canalda, on hi cria una parella d'Aufranys amb el seu poll de l'any i volen tot tipus d'aus silvestres. Em sembla sempre més interessant veure les aus lliures i sense domesticar per l'home, per molt que el lloable projecte del zoo permeti salvar exemplars ferits i que d'una altra manera haguessin mort.
De tornada a Sant Llorenç de Morunys ens sobrevola una àguila marcenca volant molt baix, i quan parem a observar-la se li tira a sobre una àguila daurada. Un gran final per la sortida al Prepirineu.
Notícia relacionada:
.jpg)
