dimarts, 20 de desembre de 2016

DE RATOLINS I RAPINYAIRES

Els aligots, aguilots o miloques són uns rapinyaires d'ampli espectre però especialitzats en el seu tipus de comportament predador. El seu tipus de cacera és a l'aguait des d'un lloc elevat: arbre, arbust o pal artificial en algun marge de camp, preferiblement conreat. Això és així perquè els prats i els camps conreats són l'hàbitat estrella de micromamífers com els talpons. Als marges dels camps també s'hi troben ratolins, musaranyes i molts insectes de bon tamany com llagostes. L'aligot s'ha vist beneficiat per l'activitat humana agrícola i per això ara és el rapinyaire més comú i fàcil de veure als nostres camps. Pesat i de vol lent basa la seva tàctica en l'espera i en la seva aguda vista, que capta els més petits moviments de les possibles preses. Les preses són una mica petites pel seu tamany però això ho compensa amb un gasto mínim d'energia per poder caçar, donat que sovint només ha d'esperar per deixar-se caure des del seu lloc d'aguait.
Sovint he pensat que els micromamífers objectiu de la seva predació devien tenir en compte aquest costum de cacera en la seva evolució específica i que per aquest motiu el més probable era que desenvolupessin costums i hàbits per fer més difícil aquesta predació. Una de les reaccions obvies seria la d'allunyar-se dels llocs de guaita elevats des d'on caça l'aligot, allunyar-se dels marges cap al centre segur dels camps. 
Però heus aquí que els aligots no són els únics especialistes en caçar micromamífers. Els xoriguers també són capaços de caçar a l'aguait des d'una talaia tot i que altra tàctica molt utilitzada per ells i en la qual són mestres és l'auto-talaiament o capacitat de cernir-se quiets sobre un punt en l'aire fent l'aleta, guaitant el que hi ha a sota. Aqui els rosegadors que haguessin anat a viure al mig del camp de conreu haurien perdut el seu avantatge i es veurien sorpresos en terreny pla i sense amagatalls. A més, per aconseguir localitzar les seves preses, els xoriguers tenen la capacitat visual de ser sensibles a la llum ultraviolada, llum que reflexa l'orina dels petits rosegadors amb la qual marquen els seus camins i que l'ajuda a localitzar-los des de l'aire. 
Sospito que l'estira i arronsa entre les dues tècniques de cacera d'aligots i xoriguers manté en equilibri la població micromamífers repartida de forma més o menys homogènia als camps, mantenint en equilibri les dues estratègies. Per altra banda n'hi ha d'altres caçadors involucrats en aquesta persecució. Les arpelles pàl·lides i els esparvers cendrosos són caçadors oportunistes, però no a l'aguait com els altres dos, sinò de rastreig en un planeig a baixa alçada capaç de sorprendre les seves preses fora dels caus. Encara n'hi ha més: caçadors nocturns com mussols comuns, òlibes o mussols banyuts empenyen pel costat fosc per no donar quarter ni seguretat als esforçats i nombrosos consumidors primaris amb bigotis de l'ecosistema. Altres, milans negres i reials, botxins i excorxadors, mamífers carnívors varis com genetes, musteles o guineus, s'encarreguen d'explotar nínxols més tancats i inaccessibles on s'amaguen millor els micromamífers presa. 
Així les poblacions d'aquests només poden lluitar amb el nombre; reproducció ràpida, freqüent i nombrosa per poder substituir les baixes per depredació.