L'ILLA DE MENORCA I LES COLONITZACIONS FAUNÍSTIQUES

No és la primera vegada que vaig a Menorca a passar uns dies a l'estiu i, segurament, tampoc no serà l'última. Menorca és una illa encisadora i encara força natural. La seva fauna es deixa veure abastament i amb certa facilitat i encara hi ha llocs amb molt poca presència humana. Per bé que la diversitat és minsa i les xarxes tròfiques senzilles i amb pocs elements a la seva part mitja i alta, el que serien els consumidors primaris i els secundaris, hi ha moltes més probabilitats d'ensopegar-ne amb ells que a les nostres terres continentals. Aquest any m'he vist gratament sorprès en tenir la sort de fer diverses observacions d'animals terrestres, com són la tortuga mediterrània (Testudo hermanni), la rata cellarda (Eliomys quercinus), el conill (Oryctolagus cuniculus), l'eriçó africà (Atelerix algirus) la marta (Martes martes), i la mustela (Mustela nivalis). També he observat molta avifauna, naturalment, com els aufranys, els milans reials, àligues calçades, falcó de la reina, òliba, xot, torlit, corb marí emplomallat, gavina corsa, papamosques gris balear i el capsigrany balear, entre d'altres, però és la presència de la fauna vertebrada terrestre el que em qüestiona més fortament sobre la seva presència a l'illa i sobre l'absència d'altres espècies possibles. Perquè aquestes espècies i no unes altres, en definitiva?

Menorca és una illa, juntament amb Mallorca, de les més aïllades del Mediterrani, amb una distància d'uns 400 km. als continents i illes més properes (exceptuant el grup balear, és clar). La seva colonització per vertebrats terrestres ha de respondre a algun episodi geològic, climàtic o històric especial, això està clar. Desprès de consultar uns quants estudis sobre l'assumpte de l'origen de la fauna insular actual em vaig sorprendre en trobar que donaven per fet i sense cap explicació més detallada, l'origen antròpic o introduït pels humans de la majoria de la fauna de mamífers i rèptils de la illa, adscrivint-los al període prehistòric, neolític o talaiòtic o com a molt a l'edat antiga. Per algunes espècies em resultava poc plausible aquest origen donada la presumpte poca utilitat d'aquestes com a recurs tròfic. Particularment la rata cellarda, la musaranya, les serps, el gripau pintat i, en certa mida la tortuga mediterrània, la d'estany i la marta en demanaven alguna explicació per a la seva introducció. 

Els estudis esmenten unes faunes autòctones prèvies a l'arribada de l'home i una altra de posterior. Abans de l'arribada de l'home, fa poc més de 4.000 anys, hi havia, per exemple, una espècie d'òliba gegant, Tyto balearica, de mida semblant a la del gran duc i que depredava sobre els mamífers endèmics com una rata cellarda més grossa que les actuals i amb caràcters diferencials, la Eliomys morpheus, o una musaranya autòctona, Asoriculus hidalgoi. També hi habitava el caprí Myotragus balearicus, capdal per entendre els ecosistemes del passat del les Gimnèsies (Mallorca i Menorca). Així mateix podem posar en aquest grup fauna extingida de les illes però que encara podem trobar en altres llocs, com el vell marí (la foca del mediterrani) o l'àguila daurada, que depredava sobre els Myotragus juvenils. De tota aquesta fauna no en queda res, exceptuant una espècie de sargantana, Podarcis lilfordi, que habita els illots del voltant de Menorca i que s'ha salvat precisament per la seva condició d'isolament en aquests reductes on no arriben els nous enemics importats per l'home, especialment la mustela.

Abans, remuntant-nos al període Messinià (que no té res a veure amb Messi marcant un període geològic), fa entre 5,7 i 5,35 milions d'anys, va viure un conill gegant de cames curtes, un liró de mida gran i una tortuga gegant, que es van extingir al final d'aquest període amb l'obertura de l'estret de Gibraltar.

Per la fauna posterior a l'arribada de l'home, com dic, s'atribueix un origen antròpic en tots els casos, poc definit en el temps i les circumstàncies. No obstant, continuant amb la cerca de dades sobre el tema, vaig donar amb un estudi específic titulat: "La gestió dels recursos animals a la integració de les illes Balears al món romà" d'Àlex Valenzuela (Palma 1983). En aquest estudi sí especifica alguna introducció com la de la mustela en temps dels romans per controlar una plaga de conills, també al·lòctons però probablement anteriors a la fase romana, potser producte del comerç amb els fenicis, o la de la marta, la musaranya ( Crocidura suavolens) o la tortuga d'estany en aquest mateix període històric. Altres, com l'eriçó, podria ser d'època medieval. A la resta de casos no hi ha suficient informació disponible per afinar el moment aproximat d'introducció. El que sembla provat és que l'home va intervenir en aquestes colonitzacions faunístiques, encara que fos de forma passiva o involuntària com en el cas dels rèptils i els micromamífers, sobre tot a partir de l'edat del ferro i l'edat antiga, amb el comerç i la colonització organitzada per l'imperi romà. Una prova més dels canvis que va produir el descobriment i la utilització dels metalls en la nostra història i en els sistemes naturals.