MOSTATXUTS

MOSTATXUTS

Divendres 11 d'agost de 2017

Hora i mitja d'observació de dos quarts de deu a les onze. Quan arribo al lloc d'observació el mascle dels falcons és a l'arbre sec i la femella al pollancre. El poll és sol al niu i ja va agafant una bona mida. La femella se'n va una estona i torna amb una oreneta comuna a les potes, arribant amb un crit com de triomf. La va desplomant i tot seguit comença a menjar-se-la començant pel cap. Entretant, un picot garser gros mascle va pujant pel tronc del mateix arbre, encuriosit. També un oriol s'acosta a veure què passa al cim del pollancre on està menjant la femella de mostatxut. Aquests ocells semblen atrets per la tragèdia, una mica com les persones que ens aturem a la carretera a veure quina desgràcia li ha passat a la gent que ha tingut un accident.

Quan ja no en queda gaire de l’oreneta la femella se la posa al bec i la porta al niu per donar-li al seu poll i tot seguit se'n va del niu deixant el poll sol. La parella d'adults passa cada cop més estones caçant o de guaita junts a les talaies dels voltants.

De seguida arriba el mascle que ha caçat un altre ocell. Només arribar li passa a la femella i ella el porta directament al niu per alimentar el poll. Un cop saciat el poll és ella qui s'acaba els últims bocins de la pressa i se'n va de seguida al pollancre on s'eixuga el bec amb una branca. Desprès se'n va amb el mascle a l'arbre sec. El mascle ha saltat a caçar una oreneta però ha fallat en l'intent i ha tornat a l'arbre sec. Llavors ha passat una cosa curiosa. Una interacció entre mascle i femella. El mascle ha pujat una mica dins l’arbre fins a la branca on era la femella i se li ha posat ben bé al costat. Ella ha adoptat una posició com de petició de menjar, girant el cap del revés i tocant lleugerament el bec del mascle amb el seu. Ho ha fet dos o tres cops. Desprès d'aquest ritual el mascle ha marxat al pollancre. Allà un gaig l'ha atacat i ell, desprès de fer-li un picat per marcar-lo, ha anat a l'arbre sec un altre cop amb la femella. Ha tornat a marxar una estona i ha vingut al cap de deu minuts o un quart amb una altre presa que li ha passat a la femella i que aquesta s'ha emportat fora del meu camp de visió i que crec que s'ha menjat tota sola. Potser està reposant energies per al llarg viatge de tornada a l'Àfrica que els espera. Desprès ha anat amb el mascle un altre cop estant-s'hi una bona estona a la mateixa perxa.

Pels voltants moltes orenetes que comencen a migrar, dos aligots vespers en vol cap a sud, capsigranys, grups nombrosos d'abellerols caçant insectes en vol, oriols, mosquiters pàl·lids,... També tractors, ciclistes i un grup de dones passejant fins al Mas, que no s'han adonat de res de tot això que els envoltava. He sentit una dona del grup que deia: "Aquesta era hauria d'estar protegida", referint-se a l'era pel blat al costat de la casa. No només l'era. No només les pedres. La nostra història també són els éssers naturals que ens acompanyen. Uns quants de nosaltres fem la feina de fer conscients a la resta de la riquesa biològica que encara ens envolta. I de que encara hi ha esperança.

Dissabte 12 d'agost de 2017

Les nou i vint. Els falcons son a les perxes o van de l'una a l'altre. El poll exercita el seus músculs encara febles de les ales. La femella, sempre vigilant i aprensiva dels possibles perills fa unes voleiades al voltant de l'arbre del niu, cridant, advertint probablement la seva cria que els seus moviments són massa ostensibles i pot atreure l'atenció d'algun depredador. Segurament jo represento aquest perill concret. El poll fa cas immediatament i es queda quiet i estirat al fons de la tassa. M'hi estic poca estona.

Un altre aligot vesper en pas actiu, fent servir les tèrmiques per pujar fent voltes com en una rosca d'aire. Gaigs blaus repartits una mica per tot el veïnat. Moltes orenetes i falciots. Ni rastre del botxí des de fa dies.

Dilluns 14 d'agost de 2017

Avui només un moment d'observació. El mascle i la femella són de guàrdia a les branques del pollancre i el poll, dia a dia més gran, s'exercita al niu.

Ha tornat a aparèixer el botxí meridional al seu racó de marge, acompanyat de la quitxalla de tres capsigranys que li disputen el lloc i no se'ls pot treure de sobre. També hi són els gaigs blaus, el mussol comú, el picot garser petit, els abellerols i molta oreneta, comuna i cuablanca. L'estiu, l'estiu dels éssers silvestres, toca al seu final.

Dissabte 2 de setembre de 2017

Arribo pel matí i miro les talaies habituals dels mostatxuts, vora el niu. No hi són, però al pollancre hi ha un astor femella, magnífic i feréstec, perxat i tranquil. L'observo força estona, el frueixo, fins que un gaig el molesta el suficient com per fer-lo saltar. L'esquena marró, els ulls grocs, de mirada penetrant, amb aquelles celles blanques tan incisives. Sota els ulls unes ombres fosques, per mitigar l'enlluernament per la llum, com ulleres de sol.

Un mostatxut és a la nova perxa de l'arbre sec. Després surt a caçar.

Dilluns 4 de setembre de 2017

Dos falcons mostatxuts encara a la zona de nidificació. Ja fa tres mesos que en faig el seguiment, tres mesos on han complert tot el seu cicle reproductor i són a punt per marxar cap a l'Àfrica.

Diumenge 10 de setembre de 2017

Quan arribo, passades les deu del matí, sento estols d'abellerols en vol alimentat-se i xiulant amb el seu xerroteig tan estrany i gutural. Ahir va ploure i ara, del terra, pugen rectes cap amunt núvols de formigues voladores, grans com petites vespes, de l'espècie Messor barbarus. Les Messor són formigues granívores i potents, un bon mos proteic per molts ocells. Al festí s'hi apunten també els pardals comuns, els gaigs blaus, les orenetes, els trists, els còlits grisos... A les dotze ja no volen les formigues voladores. Les seves princeses i prínceps són repartits a terra per tot arreu, però ja sense ales, que es veuen escampades a prop seu. Ara s'aparellaran i formaran noves colònies.

Els falcons mostatxuts no apareixen per enlloc, però més tard en veig un de lluny en una de les seves perxes clàssiques. El veig estirar-se els músculs de les ales i la cua en un moviment que em sembla molt característic d'aquesta espècie. No han marxat, encara, o no tots com a mínim.

Dilluns 11 de setembre de 2017

Avui al matí un mostatxut era a l'arbre sec vora el niu. En un moment donat s'ha posat a piular com si demanés menjar. Crec que era el jove de l'any. Al cap d'una estona en que cap dels adults ha vingut, ell ha anat a buscar-ne un d'ells que hi havia a un altre arbre sec molt a prop, però l'adult s'ha enretirat i el jove ha hagut de tornar a la seva perxa. Potser els adults estan seguint l'estratègia de deixar-lo passar gana per forçar-lo a caçar i buscar-se la vida ell sol. De totes maneres, fa dies que no veig els tres membres de la parella i això em preocupa.

Cotxes cua-roges, còlits grisos, gaigs blaus i puputs són de pas cap al sud, sedimentats pel temps plujós.

Diumenge 17 de setembre de 2017

El dia s'ha aixecat clar desprès de la negror d'ahir, que ens ha deixat el Pirineu tot pintat de blanc. Matí molt buit d'observacions. Cerco el mostatxut per totes les seves perxes conegudes i finalment el trobo, gairebé l'intueixo, en una de molt llunyana, un pollancre alt en l'horitzó de Llagostera. Només la seva silueta el delata, estilitzat i d'ales extremament agudes, i la seva dèria de cuidar-se el plomatge.

*(fragment d'un diari de camp de seguiment de la reproducció d'una parella de falcons mostatxuts)