divendres, 11 d’agost de 2017

MOSTATXUTS

Divendres 11 d'agost de 2017

Hora i mitja d'observació de dos quarts de deu a les onze. Quan arribo al lloc d'observació el mascle dels falcons és a l'arbre sec i la femella al pollancre. El poll és sol al niu i ja va agafant una bona mida. La femella se'n va una estona i torna amb una oreneta comuna a les potes, arribant amb un crit com de triomf. La va desplomant mentre un picot garser gros mascle va pujant pel tronc del mateix arbre i tot seguit comença a menjar-se-la començant pel cap. Un oriol també s'acosta a veure què passa al cim del pollancre on està menjant la femella de mostatxut. Aquests ocells semblen atrets per la tragèdia, una mica com les persones que ens aturem a la carretera a veure quina desgràcia li ha passat a la gent que ha tingut un accident.
Quan ja no en queda gaire de la oreneta la femella se la posa al bec i la porta al niu per donar-li al seu poll. Tot seguit se'n va del niu deixant el poll sol. La parella d'adults passa cada cop més estones caçant o de guaita junts a les talaies dels voltants. De seguida arriba el mascle que ha caçat un altre ocell. Només arribar li passa a la femella i ella el porta directament al niu per alimentar el poll. Un cop saciat el poll és ella qui s'acaba els últims bocins de la pressa i se'n va de seguida al pollancre on s'eixuga el bec amb un branca. Desprès se'n va amb el mascle a l'arbre sec. El mascle ha saltat a caçar una oreneta però ha fallat en l'intent i ha tornat a l'arbre sec. Llavors ha passat una cosa curiosa. Una interacció entre mascle i femella. El mascle ha pujat fins a la branca on era la femella i se li ha posat ben bé al costat. Ella ha adoptat una posició com de petició de menjar, girant el cap del revés i tocant lleugerament el bec del mascle amb el seu. Ho ha fet dos o tres cops. Desprès d'aquest ritual el mascle ha marxat al pollancre. Allà un gaig l'ha atacat i ell, desprès de fer-li un picat per marcar-lo, ha anat a l'arbre sec un altre cop amb la femella. Ha tornat a marxar una estona i ha vingut al cap de deu minuts o un quart amb una altre presa que li ha passat a la femella i que aquesta s'ha emportat fora del meu camp de visió i crec que s'ha menjat tota sola. Potser està reposant energies per al llarg viatge de tornada a l'Àfrica que els espera. Desprès ha anat amb el mascle un altre cop estant-s'hi una bona estona a la mateixa perxa.
Pels voltants moltes orenetes que comencen a migrar, dos aligots vespers en vol cap a sud, capsigrany, grups nombrosos d'abellerols caçant insectes en vol, oriols, mosquiters pàl·lids,...
També tractors, ciclistes i un grup de dones passejant fins al mas, que no s'han adonat de res de tot això que els envoltava. He sentit una dona del grup que deia: "Aquesta era hauria d'estar protegida", referint-se a l'era pel blat al costat de la casa. No només l'era. No només les pedres. La nostra història també són els éssers naturals que ens acompanyen. Uns quants de nosaltres fem la feina de fer conscients a la resta de la riquesa biològica que ens envolta encara. I de que encara hi ha esperança.


(fragment d'un diari de camp de seguiment de la reproducció d'una parella de falcons mostatxuts)