Un fotògraf de natura sovint és un obsés, un paràsit del detall, un perfeccionista de la imatge pura. Jo no faig fotos gaire sovint. Tampoc no tinc un bon equip. Massa sovint faig les fotos amb el mòbil, sol o en digiscòping (acoblat al telescopi terrestre). Prefereixo la vista lliure i el record borrable, la impressió i la vista nua més que la revisió d'un instant congelat, per molts píxels que tingui. Qui diu la vista lliure diu la vista ajudada d'algun aparell òptic com els binocles o el telescopi. D'alguna manera és comparable a l'escalada lliure, et trobes sol amb l'objecte d'observació i en un instant donat, que és irrecuperable i cal fruir-lo al màxim.
També m'agrada més ser un patcher que un twitcher. Aquest any m'he proposat seguir de prop el curs de la primavera. Això implica escollir un patch (o uns pocs), entesos com a territoris limitats, concrets i ben coneguts, que es visiten assíduament i es coneixen a fons. I és que m'agrada seguir els camins coneguts... tant com m'agrada descobrir-ne de nous. Saludar els vells coneguts, fer el seguiment de les seves arribades per primavera i seguir les vides d'individus concrets. Podria no fer una altra cosa. Seguir el ritme d'aparició i creixement de les plantes o la substitució d'espècies de papallones diürnes és una tradició (i un sagrament) que no em vull perdre. Són tan poques les primaveres que estem autoritzats a fruir! Ni tan sols sabem quantes!. El cucut ens reclama des del seu amagatall i ens crida a jugar a fet i amagar.
De vegades m'estimaria més prescindir de tota la societat, la companyia i les comoditats humanes només pel dret de ser aquí al mig, un bri d'herba més. Perdo la respiració per ser aquí. Em sento quasi delinqüent quant marxo. I belong here. I és que tinc un patch nou, un jardí quasi privat on no hi sol anar ningú i creixen violes i marcòlics a desdir, aquilègies i aristolòquies, celidònies majors i menors, consoldes, llet d'ocell,...i on campa la llúdriga, el blauet i el picot petit. Vaig a regar-lo sovint amb la meva atenció i m'enduc els tresors de la seva exuberància i les seves transicions.
En un altre patch segueixo les temporades d'un llangardaix ocel·lat que és al mateix lloc des de fa al menys 4 anys. Ja som vells coneguts.
En un altre patch segueixo les temporades d'un llangardaix ocel·lat que és al mateix lloc des de fa al menys 4 anys. Ja som vells coneguts.
.jpg)
