dilluns, 9 de gener de 2017

UNA JOVE PROMESA

Diumenge 8 de gener de 2017

És un dia ventós i desabillat al nord-est de la península, a un dels pocs aiguamolls resistents a la desertització en la que està fixada la humanitat suïcida. Diumenge. No cauen els paracaigudistes del cel com bombons embolicats en cel·lofana, tal com solien fer. Potser perquè és hivern i no es fan salts a l'hivern per gent poruga i benestant que vol comoditat i aventura controlada en tot moment. Potser perquè ràfegues de vent del nord, la tramuntana típica del país, fa acte de presència i desaconsella el vol. No només de les avionetes i els seus paracaigudes, sinó també dels ocells, que s'arraïmen a terra i a les aigües quietes i somes de l'estany del Cortalet.
Una munió d'ànecs s'arrauleixen a l'aigua prop de la terra o fan curtes volades d'un racó a l'altre, mentre d'altres acotxen el seu edredó de plomes i fan sons al mig de l'aigua, com barquetes de joguina. Els arlequinats xarxets, els neguitosos xiuladors, els elegants collverds, els grisos grisets, els grossos blancs, blancs, negres, marrons i vermells, els agudíssims cuallargs, tan senyorials i nobles, els ridículs, sorprenents i especials cullerots, desproporcionats però aerodinàmics amb el seu espoiler davanter, algun cabusset confiat, una dotzena de corbs marins i un morell de plomall despistat, allà al fons, amb la seva cueta al cap. Més a terra, però no en sec, cigonyes blanques o gantes, dos capons reials, ibis foscs i exòtics, dues grues perdudes, quatre oques egípcies d'ulls pintats, més de cent oques vulgars, banda viatgera del nord, bernats pescaires, agró blanc, cap fredeluga.
De cop tots s'aixequen i l'aire s'omple de plomes. El núvol d'ocells fa algunes voltes i torna a aterrar, mentre d'altres s'envolen a un altre lloc més tranquil i menys perillós. L'enemic ha fet acte de presència. L'àliga gran i senyorial, la gran cuabarrada fa passades sobre l'aigua per aixecar la presa fàcil, aquella que ja està tocada, malalta, ferida i no podrà fugir fàcilment, mentre alguna arpella l'acompanya fent de paràsit oportunista més que d'escuder. Però és un exemplar jove i inexpert, el futur incert d'una espècie que ja no es pot recuperar gaire, per manca d'espais i territoris adients. Dues parelles ja nien al cap de Creus. Ell és un dels seus projectes, probablement. Tot i que segurament li costi trobar el seu futur a la mateixa terra. Fa passades amunt i avall sense èxit. Només m'atrapa a mi, que anava a veure un ànec fosc, allà a la gola del Fluvià. Des de l'aguait estant, sols en aquest capvespre gris i ventós, tota la família la mirem embadalits, hi restem enganxats al seu vol jove i potent com en un episodi de "El Hombre y la Tierra". 
Abans de marxar un senglar enjogassat i ple d'energia ens regala unes corredisses per la maresma. Joves promeses de la Terra.