dimarts, 11 d’octubre del 2016

ATENCIÓ PLENA

Quan surto al medi ambient, i us juro que m'agradaria dir-li natura però no m'atreveixo o no seria just amb ella, malgrat tot em trobo al meu element. Miro al voltant i em trobo com a casa. Vull absorbir tot el que m'envolta. Vull ser allà on sóc i hi sóc al cent per cent. Sento que vinc de fora però traspasso una porta, com un submarinista, que potser no s'ha guanyat el dret a ser-hi allà, però hi és immers. Potser no sóc un més, com m'agradaria, potser no tinc tota la pau d'esperit que desitjaria per poder ser un element més del paisatge, però m'hi acosto, en tinc ganes i gairebé palpo l'ésser silvestre. 
Potser sí que de vegades frego la malaltia de l'atracció desmesurada per tota cosa viva, però aquest neguit que em manté alerta també és el que em manté viu i a prop de mi mateix, del que soc a cada moment. 
Desitjo que guardem una mica de natura viva en aquest entorn nostre, com a mesura de cordura i benestar, com a lligam necessari amb la Terra i amb un mateix. Però no sé si en serem capaços.
Avui, diumenge 9 d'octubre, primer dia de cacera de la mitja veda, exèrcits de caçadors volten per tot arreu, com comandos exterminadors, ansiosos de fotre trets a alguna cosa. Molts disparen a qualsevol ànima que es mogui, encara que sàpiguen que està protegida. 
Això és cultura?
Quant de temps ha de passar per que acabi el paleolític inferior?

PARDALEJANT PER LES TERRES DE PONENT

Recuperar la il·lusió per l'exploració i el descobriment, la simple possibilitat de veure animals que tenia mitificats per inaccessibles...