Avui és dia de collita. A Esclet els tractors amb els
seus remolcs i les recol·lectores van amunt i avall a tota velocitat des de ja fa uns
dies. Els camps de blat de moro són a punt. Entre mig del trànsit passo pels coneguts camins secundaris amb el cotxe pensant que avui no és un bon dia per a fer observacions interessants: sembla ben bé un polígon industrial en hora
punta. Quan arribo al prat d’Esclet aparco i començo a caminar. Són gairebé les
sis de la tarda. Ben aviat veig un falcó mostatxut, perseguit i perseguint una
colla de cornelles negres en una roda sense quarter. Algun gaig s’hi afegeix a
la insídia. El mostatxut, molt més àgil però també més petit que les cornelles,
no cella en la seva convicció de no abandonar el territori. Les seves ràtzies
contínues acaben per cansar els còrvids.
Llavors segueixo uns metres pel camí i en travessar
una riera el torno a trobar embardissat en una altra lluita. Aquesta vegada amb
dos contrincants més potents i ben armats: dos falcons de la reina. Malgrat la
diferencia de tamany i l’evident desavantatge, el mostatxut s’ha batut en
persecucions amb els dos falcons com en una batalla aèria de la segona guerra
mundial. El petit Spitfire del mostatxut contra els dos Focke-Wulf dels de la
reina. Desprès d’unes quantes passades, els falcons de la reina han marxat
plegats i el mostatxut els ha acabat d’escarnir en una breu persecució, tornant
al seu estimat territori. Per als rapinyaires és important mantenir el
territori en aquests dies que els juvenils de molts ocells estan fent els seus
primers vols i són encara inexperts.
He tingut la sensació de viure un gran moment i
gairebé em poso a aplaudir allà al mig del camp. Una batalla sensacional. Però
més que una batalla ha estat un duel entre concertistes de guitarra: Paco de
Lucia, John McLaughlin i Al Di Meola.
.jpg)
